Els col·legues cuiners

Els acusats, al contrari que els testimonis, tenen dret a no contestar les preguntes que els fan les parts en un procés penal i, arribats a determinat punt, a mentir sense que això tinga cap conseqüència.

El dret a inventar-se les respostes (o dit d'una altra forma: a contestar amb una particular visió de la realitat) és la conseqüència del dret que té un acusat a no declarar-se culpable i a no declarar contra ell mateix, però cal fer-ho bé.

La setmana passada vaig tindre un judici en el qual calia esbrinar què havia passat exactament entre dos ionquis que van iniciar una baralla i que acabà amb un grapat de lesions. Quan el jutge va preguntar al meu client si coneixia l'altre acusat, es va limitar a contestar que sí, que es coneixien de vista, però que mai havien estat amics i que la seua relació mai havia anat més enllà, que era el mateix que m'havia dit a mi quan preparàrem l'interrogatori.

Quan el jutge va formular a l'altre acusat la mateixa pregunta, la resposta fou lleugerament diferent:

—Sí que nos conocíamos de antes. Estuve en su casa viviendo una temporada: nos dedicábamos a cocinar heroína para vendérsela a otros yonquis y desde allí organizamos algunos palos, como el que dimos en casa de una vieja que por poco se nos queda en medio del salón. Éramos amigos, sabe usted, y esto yo nunca me lo hubiera esperado de un colega.

Pobre: es notava la decepció en la seua veu.