Fins
i tot a mi, que sóc una persona que opina sobre qualsevol tema per
al qual ni tinc coneixements ni estic preparat, em sorprén
exageradament la vehemència amb la qual la gent diu la seua sobre la
situació que des de fa unes setmanes es produeix a Ucraïna.
Reconec
que no tinc gaire idea del que està passant, però si m'apuntaren
amb una pistola al cap i em preguntaren la meua opinió diria que es
tracta d'una “situació de tensió amb components polítics,
ètnics, lingüístics, geoestratègics i, sobretot, econòmics”,
perquè, al cap i a la fi, és com no dir res però pot semblar
convincent.
Si
la conversa s'allargara una miqueta deixaria caure que el conflicte
“sembla la conseqüència d'una guerra freda econòmica i soterrada
entre la nova URSS de Putin i Occident” i insistiria en que “tot
cal analitzar-ho en clau econòmica” perquè crec que el gas rus
passa per allí de camí a l'Europa central.
La
realitat, però, és que tampoc estic molt segur de res d'això i sí,
he d'admetre que l'únic que sé d'Ucraïna és que porta dièresi en
la i, que la capital és Kíev i que fa uns anys a Txernòbil va
haver un accident nuclear, però poca cosa més: ni la moneda que
gasten, ni quants habitants són, ni el nom dels partits polítics
ni, a hores d'ara, qui governa allà.
Per
això, deia, em sorprén llegir opinions a les xarxes socials de
determinades persones que podríem situar en l'òrbita comunista (o
comunistoide) que ja han pres part i que consideren que hi ha uns que
són “nazis” i uns altres que són “antifeixistes”.
Trobe
bé que la gent prenga partit per allò que creu i tot això que se
sol dir contra la indiferència, però em sorprén que per a alguns
resulte tan fàcil apuntar-se a un bàndol (i de quina forma) quan
alguns encara no hem estat capaços d'assumir l'horror de la
violència entre persones.
Doncs mira, jo que també tinc una tendència innata a estar més out del que seria desitjable en temes que passen a més de deu quilòmetres de casa (de vegades fins i tot més a prop i tot), no opinaré res que pugui ser utilitzat en contra meva, però em quedo amb el darrer paràgraf del teu post, que em sembla definitiu. Jo m'apunto a aquest bàndol, també.
ResponEliminaÉs normal que la gent estiga alarmada, les sèus del partit comunista han sigut incendiades per partits d'extrema dreta, i a banda han estat expulsats dels seus escons al parlament d’Ucraïna. A banda el 9 de maig se celebra a les ex repúbliques soviètiques el Dia de la Victòria de l’URSS sobre l'Alemanya Nazi. Després de la matança de més de 40 civils per part de l'extrema dreta, este cap de setmana a la casa dels sindicats (Odessa, sud de Ucraïna), cremats dins l’edifici, a la gent de l’est i sud de Ucraïna només li ve al cap la ocupació nazi. A més a més la fiscalia general d’Ucraïna acaba de dir hui mateix que en esta matança ha estat involucrat per complicitat el propi govern sorgit del Maidan. Ja sabem per tant perquè l’esquerra europea està indignada, és més a la televisió s’ha vist a Pablo Iglesias de Podemos condemnant el atac feixista, i també declaracions d’altres polítics com Alberto Garzón en la mateixa consigna.
ResponElimina