Si
els valencians de bé haguérem de triar un personatge que encarnara
la tragèdia política que patim al País Valencià estic segur que
la gran majoria ens decantaríem per Juan Cotino.
Així
com Fabra representa la irrellevància i la intranscendència,
Bellver la mediocritat intel·lectual, Alfonso Rus l'analfabetisme
funcional, Blasco la misèria política i alguna cosa més, Rita la
prepotència destrellatada i Camps fa anys que juga en un escenari
clínic, Juan Cotino pren una miqueta de tot això.
Òbric
parèntesi. Realment el panorama polític que ens deixa el PP fa
feredat. Tanque parèntesi.
La
seua última etapa política ha estat marcada pel càrrec que ocupa,
la presidència de les Corts Valencianes, i el descrèdit a la segona
institució del País ha estat la constant del seu exercici: des d'aquell crucifix que va imposar per a encetar la legislatura a les
expulsions arbitràries i l'ús prostituït del Reglament per provar
a callar l'oposició en general i a Mònica Oltra en particular, a la qual no sembla tindre especial estima.
Però,
el més gros es troba entre un moment i l'altre i és la ressaca dels
càrrecs que ha ocupat al llarg d'una dilatada trajectòria política
de la qual hui sabem que quasi tot són ombres. Així, Cotino ha
declarat com a testimoni, de moment, en tres casos de corrupció: en gener al cas Bárcenas en el qual es troba imputat el seu
nebot; en febrer a la peça del cas Gürtel que investiga la visita del papa a València i de la qual se'l considera el “factòtum”
i en març al cas Emarsa, que
investiga el saqueig incontrolat de fons públics vinculats a la
depuradora de Pinedo.
Si
resulta inadmissible que el president de les Corts passe més temps
als jutjats contant allò que sap sobre corrupció que a la cambra
valenciana, el solatge dels càrrecs que ha exercit anteriorment
tampoc és menyspreable: des del paper vergonyant que va jugar quan
es va produir l'accident del metro de València i que tan bé aprofità El Follonero per donar-lo a conéixer a tot Espanya,
com el seu pas pel ministeri de l'Interior i on sembla que es va
dedicar a fer créixer un integrisme religiós que hui encara fa por
i del qual encara hem de suportar bogeries talibanes contra les dones
o sobre la lluita contra el terrorisme.
Per
no parlar dels rumors continus sobre una doble vida que a ningú
haurien d'importar si no fóra perquè ell mateix portà als jutjats
el cas d'un xantatge milionari a canvi de no difondre un vídeo del
president de les Corts fent no sé sap què (i que jo sincerament
preferisc no saber perquè encara em queda una miqueta d'innocència)
i que va estar a punt de costar-li una imputació per denúncia falsa, ja que va ser el seu xòfer qui formalitzà la denúncia i no
ell.
Podríem
dir que cada dia que Juan Cotino passa amb un càrrec públic és un
dia que els valencians hem d'abaixar la cara, però, per sort, ja
sabem a què es dedicarà quan els mateixos valencians que l'hem
patit el fem fora: a plantar caquis i a cuinar botifarres.
Amb
els caquis no ho sé, però amb les botifarres sembla gaudir com un
xiquet.
Le petit boudin, a-ha-ha, le petit boudin... I a Cotino l'agraden més les botifarres grans o petites?
ResponElimina