L'assassinat de la
presidenta de la Diputació de Lleó, del PP de la província, de
l'Instituto Leonés de Cultura, del consorci de l'aeroport de Lleó...
i així fins a l'infinit, va interrompre la campanya electoral: tot i
tractar-se d'un crim personal, motivat per qüestiones alienes a la
política (però no del tot), la campanya va entrar en punt mort
durant 24 hores i va retardar el debat televisiu previst entre Cañete
i Valenciano.
Fins el debat,
però, alguns van decidir continuar la campanya a la seua manera,
relacionant sense cap tipus de rubor l'assassinat de la polifacètica
política lleonesa amb la contestació social, les protestes
ciutadanes o les revistes satítiques. L'últim a sumar-se a este
despropòsit ha estat el president de les Corts, Juan Cotino, en ABC este mateix dissabte, en assegurar que “Se está generando un
creciente rencor hacia las personas que ejercen la función pública”
el qual “transformado en odio extremo puede terminar por abocar a
la locura de apretar un gatillo contra alguien, como hemos visto esta
semana pasada con el asesinato de la presidenta de la Diputación de
León”.
Òbric parèntesi.
No sé si Cotino encara ignora que les presumptes assassines de la
presidenta provincial lleonesa també són del PP, però només li ha
faltat preguntar si Mònica Oltra tenia un coartada contrastable per
al dia dels fets. Tanque parèntesi.
I, finalment,
arribà el debat Cañete-Valenciano amb les pitjors expectatives
possibles: el perfil dels dos candidats i el format pactat feien
preveure que la cosa passaria sense pena ni glòria. I, la veritat és
que, una vegada patit, semblava que només recordaríem la boca
pastosa del candidat popular i la seua incapacitat per imposar-se al
discurs de Valenciano.
I ací és on ve
la part fotuda d'admetre: Cañete va estar tan malament (però tan
malament!), que Valenciano va eixir reforçada del debat i va donar
la sensació que el guanyava, quan la realitat és que el perdia
l'altre.
A
partir del debat, Cañete va entrar en un fangar del qual encara no
se n'ha sortit i no se'n sortirà en la vida, en afirmar al dia
següent per justificar la lamentable actuació en televisió: “El
debate entre un hombre y una mujer es muy complicado, porque si haces
un abuso de superioridad intelectual, parece que eres un machista y
estás acorralando a una mujer indefensa”.
Si
Cañete haguera enviat Valenciano a casa a planxar la roba i a
escurar els plats no haguera resultat tan violent i potser no haguera
hagut de cancel·lar totes les entrevistes amb els mitjans una
setmana abans de les eleccions.
Definitivament,
el PP es va avançar a l'hora d'anunciar el seu candidat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada