Rafe

Crec que no hem parat prou atenció a la meravella evolutiva que és l'escrot. Per a la majoria és només el pellam que embolica els testicles, però la veritat és que té un sac de coses interessants.

La més coneguda és, possiblement, que la disposició testicular externa és necessària per a la generació d'espermatozoides, ja que esta funció requereix uns graus centígrads menys dels que té la temperatura interna, i que el testicle esquerre sol penjar més que el dret, però hi ha més coses: resulta que l'escrot humà està format per set capes de pell, dos de les quals tenen capacitat muscular: el cremàster apuja els testicles i el dartos els arreplega. El primer arranca a l'inguinal i es pot contraure a voluntat, mentre el segon respon a estímuls tèrmics i d'altra mena.

Particularment interessant resulta el rafe, que és una sutura d'origen embrionari que a l'escrot pren la forma de línia més fosca, com una cicatriu, i que respon de meravella a l'estimulació oral.

Tot i tindre set capes, l'escrot és una pell fina exageradament irrigada per l'artèria escrotal i plena de terminacions nervioses, de forma que és més sensible que la resta de la dermis a segons quines coses, però també disposa d'una extraordinària capacitat per a cicatritzar.

Tot açò ho dic perquè ahir vaig confiar el meu escrot a dos metges: un em va deixar tres punts de sutura al costat dret i l'altre em va llepar la ferida.

I no sé de quin he aprés més.