Crec
que no hem parat prou atenció a la meravella evolutiva que és
l'escrot. Per a la majoria és només el pellam que embolica els
testicles, però la veritat és que té un sac de coses
interessants.
La
més coneguda és, possiblement, que la disposició testicular
externa és necessària per a la generació d'espermatozoides, ja que
esta funció requereix uns graus centígrads menys dels que té la
temperatura interna, i que el testicle esquerre sol penjar més que
el dret, però hi ha més coses: resulta que l'escrot humà està
format per set capes de pell, dos de les quals tenen capacitat
muscular: el cremàster apuja els testicles i el dartos els
arreplega. El primer arranca a l'inguinal i es pot contraure a
voluntat, mentre el segon respon a estímuls tèrmics i d'altra mena.
Particularment
interessant resulta el rafe, que és una sutura d'origen embrionari
que a l'escrot pren la forma de línia més fosca, com una cicatriu,
i que respon de meravella a l'estimulació oral.
Tot
i tindre set capes, l'escrot és una pell fina exageradament irrigada
per l'artèria escrotal i plena de terminacions nervioses, de forma
que és més sensible que la resta de la dermis a segons quines
coses, però també disposa d'una extraordinària capacitat per a
cicatritzar.
Tot
açò ho dic perquè ahir vaig confiar el meu escrot a dos metges: un
em va deixar tres punts de sutura al costat dret i l'altre em va
llepar la ferida.
I
no sé de quin he aprés més.
3 comentaris:
Ostres, rasoiret. Fa tants anys que llegir-te em posa calent. Que reacciono a la teva literatura com la pell testicular.
Algun dia et gaudiré en persona amb alevosia, com de 'Tanque parèntesi'.
sóc una gran fan escrotal
Ací que passa? Ningú no es pregunta perquè t'han fet punts als ous? Sóc jo l'únic?
Publica un comentari a l'entrada