Rubal/acaba amb el PSOE

He de reconéixer que l'anunci de la dimissió de Rubalcaba a la secretaria general del PSOE a l'endemà de les eleccions europees em va sorprendre, i no perquè els resultats del PSOE no foren desastrosos, sinó perquè ho tenia fàcil per dir que la cosa no anava amb ell. Total, la candidata era Valenciano.

Òbric parèntesi tafaner. Ara que ha passat ja es poden dir dos coses: una, sembla que Valenciano encapçalava la candidatura socialista per un tema de llit; i dos, Marina Albiol ha marxat a Europa no perquè estiga sobradament preparada (!), sinó perquè a EUPV les coses vénen fotudes per culpa/gràcies a la quota de poder intern que ha anat assumint el sector comunista més desbaratat del partit i que impossibilitaria la reelecció d'Albiol com a candidata a les Corts per Castelló per tercera vegada. I, és clar, la carrera política d'Albiol no pot acabar així. Tanque parèntesi tafaner.

Siga com siga, resulta innegable que l'anunci de la dimissió de Rubalcaba era una bona notícia: arribava tard, perquè si tocava era en 2011, però suposava l'única possibilitat del PSOE per a salvar els pocs mobles que li queden (una cadira coixa i una tauleta corcada) de cara a les eleccions de l'any que ve.

I així vam passar tota la setmana passada: apareixien candidats de baix de les pedres, es discutia si calia fer primer el congrés i després les primàries o al revés, alguns socialistes tornaven a les xarxes socials, Carme Chacón deixava Miami i tornava a criticar a Rubalcaba, es suggeria la possibilitat de passar dels delegats i d'optar per primàries orgàniques... En fi, moviment polític.

Fins que, este dilluns, canviàvem de terç i l'anunci de l'abdicació del rei d'Espanya destapava els autèntics motius pels quals Rubalcaba deixava la secretaria general del partit: no hi haurà socialista que sobrevisca a açò.

Alfredo, el Químic, ha traït el PSOE, un partit de “hondas raíces republicanas”, i no tindrà cap gest de cara a aquells que dins del partit mostren una lleugera sensibilitat crítica i els que apel·len, no dic a instaurar una república, sinó a donar una mínima batalla al carrer i a les institucions.

Després de perdre els votants (segons Metroscopia el 29,9% dels votants de Podemos van optar pel PSOE en 2011), Rubalcaba marxa alhora que liquida el partit, arruïna les possibilitats electorals de les federacions i deixa els militants i càrrecs de base amb cara d'idiota i amb els ànims per terra.

I és molt injust: la majoria d'ells no es mereixien este final.