He
de reconéixer que l'anunci de la dimissió de Rubalcaba a la
secretaria general del PSOE a l'endemà de les eleccions europees em
va sorprendre, i no perquè els resultats del PSOE no foren
desastrosos, sinó perquè ho tenia fàcil per dir que la cosa no
anava amb ell. Total, la candidata era Valenciano.
Òbric
parèntesi tafaner. Ara que ha passat ja es poden dir dos coses: una,
sembla que Valenciano encapçalava la candidatura socialista per un
tema de llit; i dos, Marina Albiol ha marxat a Europa no perquè
estiga sobradament preparada (!), sinó perquè a EUPV les coses
vénen fotudes per culpa/gràcies a la quota de poder intern que ha
anat assumint el sector comunista més desbaratat del partit i que
impossibilitaria la reelecció d'Albiol com a candidata a les Corts
per Castelló per tercera vegada. I, és clar, la carrera política
d'Albiol no pot acabar així. Tanque parèntesi tafaner.
Siga
com siga, resulta innegable que l'anunci de la dimissió de Rubalcaba
era una bona notícia: arribava tard, perquè si tocava era en 2011,
però suposava l'única possibilitat del PSOE per a salvar els pocs
mobles que li queden (una cadira coixa i una tauleta corcada) de cara
a les eleccions de l'any que ve.
I
així vam passar tota la setmana passada: apareixien candidats de
baix de les pedres, es discutia si calia fer primer el congrés i
després les primàries o al revés, alguns socialistes tornaven a
les xarxes socials, Carme Chacón deixava Miami i tornava a criticar
a Rubalcaba, es suggeria la possibilitat de passar dels delegats i
d'optar per primàries orgàniques... En fi, moviment polític.
Fins
que, este dilluns, canviàvem de terç i l'anunci de l'abdicació del
rei d'Espanya destapava els autèntics motius pels quals Rubalcaba
deixava la secretaria general del partit: no hi haurà socialista que
sobrevisca a açò.
Alfredo,
el Químic, ha traït el PSOE, un partit de “hondas raíces
republicanas”, i no tindrà cap gest de cara a aquells que dins del
partit mostren una lleugera sensibilitat crítica i els que apel·len,
no dic a instaurar una república, sinó a donar una mínima batalla
al carrer i a les institucions.
Després
de perdre els votants (segons Metroscopia el 29,9% dels votants de Podemos van optar pel PSOE en 2011), Rubalcaba marxa alhora que
liquida el partit, arruïna les possibilitats electorals de les
federacions i deixa els militants i càrrecs de base amb cara
d'idiota i amb els ànims per terra.
I
és molt injust: la majoria d'ells no es mereixien este final.
2 comentaris:
Ja pot començar tota la militància socialista a cridar a tots els seus diputats del PSOE al Congrés, un per un, i al grup parlamentari, a Ferraz, seus federals, ... . Correus, cartes, protestes a les seus, cridades telefòniques, missatges per fake-book, vídeos ... . O es que no hi ha rebel·lia a les files socialistes?
Ja pot començar tota la militància socialista a cridar a tots els seus diputats del PSOE al Congrés, un per un, i al grup parlamentari, a Ferraz, seus federals, ... . Correus, cartes, protestes a les seus, cridades telefòniques, missatges per fake-book, vídeos ... . O es que no hi ha rebel·lia a les files socialistes?
Publica un comentari a l'entrada