Divendres
vaig tindre una cita amb un dels xics més guapos que he conegut mai.
Òbric
parèntesi. Crec que he dit tantes voltes això que ja no gose de cap
credibilitat. Tanque parèntesi.
—Vols
que ens fem una cervesa? —em
va proposar.
—I
tant —vaig
contestar.
El
dia anterior havia tingut guàrdia i no arribava massa carregat
d'energies, però el meu partenaire tampoc no demostrava massa
entusiasme: quan ens va atendre la cambrera jo vaig demanar una
cervesa, però ell despatxà:
—Tinc
l'estómac no sé com... crec que no em demanaré res.
Malament.
—A
banda, demà he de matinar i...
Molt
malament.
Vam
iniciar una conversa lleugera i, com resultava tan poc interessant,
em vaig dedicar a estudiar allò que diuen comunicació no verbal o
llenguatge corporal. Com no tinc ni puta idea, però, de què
significa ni de com s'ha d'interpretar, vaig inventar-me les regles
segons avançava la vetllada: el xic es feia avant quan li parlava, i
això devia significar que estava interessat (o sord); el xic obria
les cames de tant en tant i això significava, indefectiblement, que
volia follar... En resum: les paraules i l'actitud poc animosa del
xic indicaven una cosa, però els seus moviments corporals (almenys
segons les regles que acabava d'inventar-me) indicaven tot just la
contrària.
Quan
encara no havia fotut l'últim glop a la cervesa amollà “Marxem?”
i em vaig resignar: no només no tenia ni idea de comunicació no
verbal, sinó que eixa nit no tocava pèl.
De
sobte, però, la situació va fer un gir imprevist:
—On
tens el cotxe? —preguntà.
—Cap
allà —i
vaig assenyalar l'esquerra.
—Ah,
jo el tinc allà —i
assenyalà, és clar, la dreta.
—En
eixe cas, ha estat un plaer.
—Espera,
que t'acompanye al cotxe.
Vaig
alçar un cella, i la vaig mantindre alçada fins que vam arribar al
meu cotxe.
—M'agrada
molt este cotxe... Em pegues una volteta?
I
vaig alçar l'altra cella.
—En
què estàs pensant? —vaig
demanar.
—No
ho sé... podem anar a una zona més tranquil·la... i fosca.
Vaig
mirar de dalt a baix el metre noranta de carn del xic i després vaig
fer una ullada al meu Fiat 500.
—Creus
que ací dins estarem còmodes?
—Segur
que sí... i si no, eixirem a passejar.
Vaig
tardar una miqueta a entendre-ho, però imagine que resulta complicat
identificar un amant del sexe a l'aire lliure només pel llenguatge
no verbal. Almenys fins que eres conscient que estàs follant en un
camp de cebes de l'Horta de València i, malgrat la foscor i el fang,
ho veus tot molt més clar.
No comença a fer fresqueta?
ResponElimina