Repugnància

Quan una societat no mostra la seua repugnància envers els comportaments poc ètics (i poc estètics) dels seus polítics, sobretot quan són governants, és que alguna cosa fa olor a podrit. 

 

Eixa cosa pot ser el concepte de decència política. O la noció de vocació de servici públic. O directament allò que hem d'entendre per democràcia.

Les dictadures solen organitzar paripés d'adhesió al règim quan la comunitat internacional censura una pràctica contra els Drets Humans o les llibertats dels ciutadans i se sol apel·lar a l''estima del poble' per rebutjar les crítiques, que són considerades sistemàticament com un 'atac al règim' o una 'intervenció estrangera intolerable'.

Al País Valencià no vivim cap dictadura, malauradament. I sí, he dit malauradament, perquè la única forma d'entendre com és possible que un grup de ciutadans es presente a la porta del Tribunal en el qual ha de declarar un President imputat és si estiguérem a una dictadura.

Una dictadura explicaria que els ciutadans deixen d'anar a la seua feina o de prendre el sol a la platja i van a recolzar un governant que atempta contra la dignitat política i que hauria de ser menyspreat per la ciutadania i, amb més motiu, per aquells que li van donar el seu suport.

O això, o és que els han pagat per anar-hi.

I no sé què seria més malaltís.