Pronòstics per a 2010

No és massa difícil fer pronòstics sobre allò que passarà en 2010: Belén Esteban morirà a causa d'una explosió/implosió de bòtox, la temporada final de Lost decebrà els fans i potser es produirà algun suïcidi esporàdic, la taxa d'atur oficial a la Confederació Ibèrica de Nacions superarà la mitjana africana i serem expulsats de la Unió Europea o, millor encara: substituïts per Turquia, les fusions (i fissions) de les televisions espanyoles faran que les famílies acaben per llançar els televisors per la finestra, ni el Sàhara ni Catalunya assoliran la independència, les noves informacions sobre el cas Gürtel obligaran Camps a dimitir i, per fi, Ric Costa serà investit president de la Generalitat... etc.

És fàcil, doncs, aventurar què passarà en aspectes de la vida que no ens importen o el desenllaç del qual desconeguem per complet perquè, al remat, tant fa encertar com no fer-ho perquè les il·lusions i les esperances que dipositem en estos pronòstics són nul·les.

Òbric parèntesi. Tot i que he de reconéixer que veure Ric Costa de Molt Honorable em faria molt de goig. Tanque parèntesi.

És, per tant, en el camp personal en el qual aventurar el futur ens fa més por: la desil·lusió, la decepció i la sensació de fracàs són, per davant de molts altres, els sentiments que més ens atemoreixen i que ens provoquen paüra, per la qual cosa la incertesa i l'anhel són molt més recomanables i, també, més fàcils de suportar que no pas aquells altres.

Per la meua part, i conreant esta política emocional preventiva, només sé que faig front a l'any que ja se'ns ve a sobre amb alegria, amb un somriure a la cara i amb ganes de gaudir de tot allò que el futur em tinga reservat.

I més li val que siga bo.

Ara sí: Bon Any!