Benvingut 2010

Fa anys que els amics vam decidir substituir les alcohòliques i estupefaents nits de cap d'any barcelonines per unes altres nits de cap d'any encara més alcohòliques i més estupefaents, però ambientades a l'interior de la Confederació Ibèrica de Nacions.

Així, si l'any passat vam donar la benvinguda al ja difunt 2009 a Cañete, província de Conca (que és única!), enguany ens ha tocat estrenar el 2010 a Bronxales (aka Bronx), província de Terol (puc donar fe que existeix de veritat) i, talment com l'any passat, he tornat a la civilització esgotat i embafat de la gastronomia pesada i basada en la cacera, però convençut que haguera estat impossible un inici d'any més divertit i en millor companyia, sobretot perquè enguany a banda dels amics he passat els primers dies de l'any en companyia del meu xic. Doble luxe, doncs.

Un cap d'any/cap de setmana llarg a Terol dóna per a molt: per tastar plats de cérvol i de porc senglar, per comprovar que la única discoteca de Bronxales disposa d'una gàbia gegant i que els porters són més violents del que cabria imaginar, que és impossible fer una barbacoa a l'interior d'un pis sense posar en risc la salut de tots els ocupants de l'immoble, que per uns dies l'idioma més parlat al poble és el valencià, que a Orihuela del Tremedal per si no tingueren prou amb ser el poble natal de Jiménez Losantos -o justament per això- encara no han sentit parlar de la Llei de Memòria Històrica (o és que senzillament són uns nostàlgics), que Albarracín és un poble realment bonic, que la neu està sobrevalorada i que no és divertida, sobretot quan es transforma en gel i et fa caure una vegada i una altra al terra, que és possible acabar com toca una partida de Monopoly encara que siga a les quatre de la matinada, que una sessió de Password casolà pot arribar a ser divertidíssima i que si un amic teu estaciona el cotxe prop d'una de les cases de l'ecs!alcalde franquista de Bronxales té moltes paperetes perquè per culpa del vent una pedra de la xemeneia travesse la lluna del seu cotxe des d'un quart pis.

Afortunadament el retorn a la normalitat (i la recuperació física i mental) està garantit amb un parell de dies de feina (abans de celebrar Reis) i amb una bona pòlissa d'assegurances.