dimarts, 15 de desembre de 2009

I tu p'a què preguntes?

Molts polítics afirmen que la democràcia no consisteix a votar cada quatre anys (en el millors dels casos) sinó a fomentar la participació de la societat en la vida política, però això no són més que xorrades, perquè està demostrat que cada vegada que es dóna veu a la població general la mateixa acaba per decebre'ns de forma catastròfica.

I és que la democràcia indiscriminada no ens porta enlloc: de la mateixa forma que els programes de televisió que accepten missatges de mòbil evidencien que la gent no té criteri i que tampoc coneix les mínimes regles d'ortografia per meréixer l'aire que respira, les últimes consultes populars han demostrat que la societat no està capacitada per prendre decisions per ella mateixa sense caure en el ridícul.

Així, si fa unes setmanes els suïssos votaven en contra de permetre la construcció de nous minarets al país (sembla que només amb quatre ja en tenen prou) este cap de setmana passat 161 municipis catalans havien convocat consultes populars -legals però no vinculants i, per tant, sense cap efecte pràctic- per decidir, ni més ni menys, si Catalunya havia de tindre un estat propi. Busca qui t'ha pegat.

El cas suïs ha fet palés el caràcter poregós i xenòfob del país/paradís fiscal alpí i l'experiència/pantomima catalana ha demostrat allò que ja sabíem: la infinita megalomania de Laporta i que l'independentisme polític a Catalunya no passa, ni en el millor dels casos del 20%. I amb prou feines.

I és que estic totalment en contra de donar a la massa la possibilitat de decidir aspectes tan dispars com la construcció de minarets o la secessió d'un país, perquè ni en un cas ni en l'altre esta decisió correspon a la societat i el que es ven com un exercici de participació i democràcia acaba per resultar una perversió del sistema i, en massa ocasions, un espectacle vergonyós.

El cas català, com deia, no ha fet més que confirmar el que qualsevol estudi sociològic ens haguera dit, però el cas suís, almenys, ha posat damunt la taula les misèries de l'antiga Helvècia i ara sabem que no podem tindre en consideració un estat que decideix confiar a la massa qüestions urbanístiques que haurien de ser decidides únicament per experts en la matèria i no per quatre velles grosses.


Imatge de d2k6

2 comentaris:

roger ha dit...

home, tant com una pantomima...
martí, martí, i aquesta por de preguntar a la gent que t'ha agafat ara?
bé, deixem-ho, però això de comparar un i altre referèndum em sembla més que excessiu.
salut, i escriu, però, que et llegeixo amb deler!

Busca qui t'ha pegat ha dit...

benvolgut roger,

una pantomima amb tota regla. i no és por de preguntar, és que les respostes que dóna la massa cada dia em fan més por.

imagina per un moment que el matrimoni gai o la llei de l'avortament hagueren estat sotmeses a l'opinio generalitzada de les velles de jaén. per a tremolar...

betons, guapo, i merci pel deler! ;)

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails