dimarts, 5 de gener de 2010

La hòstia

Només han fet falta quatre dies de l'any per saber quina serà la tònica general de les notícies que ens regalarà 2010: un revival integrista barrejat amb unes gotes de cristianisme i tot ben sucat en un caldo de bizarrisme catòlic.

Així, la jerarquia catòlica espanyola va acomiadar el 2009 amb barbaritats com ara dir que l'avortament és pitjor que el genocidi (Cañizares dixit) o, més divertit encara, que la dona que avorta atorga llicència perquè l'home abuse del seu cos.

Òbric parèntesi. Encara que puga semblar-ho, no estic de conya, així que reproduiré les paraules textuals de l'arquebisbe de Granada per evitar que algú puga pensar que és un malentés causat per una traducció incorrecta: 'matar a un niño indefenso, y que lo haga su propia madre, da a los varones la licencia absoluta, sin límites, de abusar del cuerpo de la mujer'. Tanque parèntesi.

Reòbric parèntesi. Fa por, eh? Retanque parèntesi.

El 2010, però, comença més fort encara, ja que no només haurem de suportar les estridències d'un grup d'escarabats sexagenaris sobre temes que no els afecten, sinó que són els propis poders públics els que sembla que han abusat de les drogues durant les festes nadalenques i així, si a Irlanda la blasfèmia es penalitzarà amb una multa que podrà arribar als 25.000 euros, a un districte de Madrid (Villa y Corte) han permés la participació d'una carrossa antiavortista durant la cavalcada de Reis, de forma que els xiquets madrilenys que assisteixquen a la cavalcada del seu barri podran arreplegar del carrer no només els tradicionals caramels i joguets, sinó també fetus de plàstic i propaganda incendiària.

Si la qüestió madrilenya no passa de l'anècdota catòlicofreak, la vessant irlandesa és més greu, perquè justament Irlanda fou notícia mesos enrere perquè finalment se demostrà que durant dècades els abusos sexuals sobre menors havien estat generalitzats per part dels membres (mai millor dit) de les institucions catòliques que es feien, justament, càrrec dels menors i, sembla que després d'això, encara no han aprés res.

I jo precisament portava uns dies pensant si algú amb dos dits de front és capaç encara de creure a ciència certa que estes festes que hem passat commemoren el naixement d'un xiquet, que resulta que al final de la història és déu, fill d'una verge prenyada per un colom.

I resulta que sí, que encara hi ha gent que ho creu.


1 comentari:

josep ha dit...

Fan por, molta por. Però són com les mosques a l'estiu: molesten,fan fàstic, però amb un cop de mà te les treus de sobre (o un bon insecticida, es clar).

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails