Orgia informativa

Els valencians ens haguérem acontentat si l'actualitat informativa del primer dimarts després de la llarga Pasqua ens haguera deixat només la imatge d'un franco eqüestre enlairat al centre de la ciutat (impressionants i delirants els comentaris dels lectors al respecte a Libertad Digital), però sembla que el dia d'ahir tenia unes altres intencions, i pocs minuts després de vore com la imatge del dictador embolicada en un llençol blanc desapareixia de la Capitania de l'Exèrcit, esclatava una orgia informativa sense precedents.

Així, de bon de matí, Rita Barbaritat sorprenia propis i estranys i enviava les màquines al barri del Cabanyal per iniciar uns enderrocs de dubtosa legalitat que ens han ofert imatges tan vintage com la del dictador volador: la revolta dels veïns, les càrregues de la policia i les agressions als càrrecs públics democràtics, com ara a Mònica Oltra.

Òbric parèntesi. Algú hauria de recordar als membres de la policia que no està gens ben vist agredir les persones que porten ulleres. Tanque parèntesi.

I per si tot això fóra poc, a mig matí finalment teníem accés als 50.000 fulls del sumari Gürtel que encara continuaven sota secret judicial, de forma que ja fou impossible continuar treballant, ja que cada cinc minuts els diaris publicaven noves informacions relatives a un cas de corrupció generalitzada del Partit Popular, la qual tenia la seua manifestació més freak, com no podia ser d'una altra forma, a casa nostra, ja que a més dels indicis de finançament irregular dels populars valencians (i també madrilenys), coneixíem una nova llista nadalenca de regals de prêt-à-porter per part de la trama corrupta a les principals figures i institucions polítiques valencianes i que no només afectava Camps i Ric Costa, sinó també, i entre molts altres, la dona, els fills, els pares i els sogres del Molt ecs!Honorable i també els consellers Cotino, Font de Mora i Milagrosa Martínez, a dia de hui Presidenta de la Corts Valencianes.

Si els valencians hem hagut d'esperar 35 anys per retirar la imatge de Franco de la ciutat, no vull ni imaginar-me quant de temps necessitarem per desfer-nos de les rites, els camps, els cotinos i les milagroses que ens roben, ens insulten i els malgovernen, ja que, i a la vista de les darreres enquestes, 35 anys em semblen pocs.

Imatges d'EFE, de Xaume Olleros i d'una campanya de Loewe.