El principal objectiu que em vaig fixar en començar les vacances d'estiu fou simplement el de descansar, el de prendre el sol, el d'oblidar-me un poc de tot i el de trobar refugi voreta mar amb lectures disteses i superficials. Es tractava, en realitat, d'una forma de voler passar pàgina, però estava passant per alt un detall gens intranscendent: ja ho havia fet setmanes enrere.
Així, sense intenció (ni ganes) de resultar intens, m'he deixat portar durant estes setmanes allà on per voluntat pròpia o per invitacions obscenes he acabat per arribar-hi, i les bugades de llençols suats s'han succeït una darrere l'altra amb una naturalitat que no recordava.
Durant este mes, doncs, m'he dedicat a recuperar contactes que tenia perduts, a explorar-ne de nous i, fins i tot, a mastegar sentiments sense saber si em convenia revisitar tan prompte esta ciutat en lloc d'acontentar-me amb el plaer d'un orgasme sufocant.
I és que amb els cabells rossos tot resulta molt més fàcil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada