Televisión Española ens oferí un aperitiu de la campanya electoral catalana amb un doble especial de Tinc una pregunta per a vosté amb els sis candidats que obtingueren representació en les darreres eleccions al Parlament: la primera jornada amb Montilla, Sánchez-Camacho i Herrera i la segona amb Mas, Puigcercós i Rivera.
No em fa vergonya reconéixer que volia escoltar els representants de la dreta més que els d'esquerra per una senzilla raó: Herrera em té guanyat, Montilla em resulta indiferent i poques coses de les diu Puigcercós em semblen raonables. En canvi, tenia ganes d'escoltar les vaguetats que respondria Mas quan li preguntaren si pactaria amb el PP (i efectivament així fou) i tenia una curiositat malsana per atendre els arguments fal·laços de Rivera i les dèries immigratòries de la representant del PP.
Així, després d'haver-me posat de la mala hòstia, he arribat a la conclusió que la Camacho mereix un reconeixement públic per la seua valentia, però no per haver estat víctima de la negligència mèdica que li deixà la cara feta un nyap, sinó per haver tingut el coratge de dir allò que pensa amb tota claredat.
La candidata popular, doncs, deixà ben clar, sense ruboritzar-se en cap moment, el que pensava en temes de llengua, país, administració, immigració i societat i també quan li preguntaren si, talment com Mariano, estava a favor d'eliminar la paraula 'matrimoni' per als matrimonis gais i de negar-los la possibilitat l'adopció: “sóc d'un partit de centre-dreta lliberal en el qual creiem en coses com el dret a la vida (...) i crec que el matrimoni és la unió d'una dona i un home (...) i crec que un nen necessita un pare i una mare, i fixi's que li ho dic amb un cert sentiment de culpabilitat perquè en el meu cas no la té (sic) i per mi és molt dur tirar endavant un fill que no té el seu pare i espero que al llarg de la meva vida li pugui oferir la possibilitat que sigui educat per un pare i una mare”.
En definitiva, que a més de ser més antiga que la pols, la Camacho confongué el format del programa amb Hombres, mujeres y viceversa.
Aquesta senyora està intentant ocupar el nínxol de la dreta xenòfoba que representa l'Anglada. Els del PP saben que a Catalunya ho tenen magre i, últimament, es deia que Plataforma per Catalunya tindria representació parlamentària. Si ho capitalitza la Sánchez així té l'esperança de fer pujar el sostre que tenen aquí. A més, segur que han mirat cap a Europa i han vist les últimes "novetats" en política pret-à-porter.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaL’enhorabona pel nou disseny del blog. Potser et pareix una mica frívol parlar d’aquestes coses quan tu has fet una exposició més que ben dissenyada de la política principatina; però t’ho havia de dir.
ResponEliminaAquest nou disseny del blog s’adiu més amb la RasoirHouse que no pas el que tenies abans. Una pena que no escrigues les eles geminades més juntetes (faŀlaços) ; vaja, com toca. ;)
I del Rivera no en diràs res?
ResponElimina