dimarts, 2 de novembre del 2010

No és fàcil ser Mariano Rajoy

Estic convençut que la vida de Mariano no ha de ser senzilla: ha fet falta que les enquestes li donen un avantatge de més de catorze punts per davant dels socialistes perquè els seus se'l prenguen seriosament i perquè personatges com, per exemple, Mayor Oreja, Aguirre o Aznar deixen de pixar-se-li a sobre i el tracten amb un mínim de respecte. 
 
Com dic, la vida de Mariano no és fàcil, i fins i tot quan ZP trenca la Confederació Ibèrica de Nacions en signar un pacte per esgotar la legislatura amb canaris i bascos és el PP el que abandona el govern de les illes africanes mentre continua recolzant el de Bascònia. De conya, Mariano, el que et passa és de conya.

Per això, perquè Mariano porta una vida lamentable, quan tot l'alcohol consumit al llarg del cap de setmana em va deixar tres neurones vives, vaig llegir amb molt d'interés l'entrevista que el senyor director d'El País, poca broma, li feia al líder de l'oposició este diumenge al llarg de cinc infinites pàgines, per si almenys havia estat capaç d'anunciar que té alguna il·lusió en esta vida.

Però no, Mariano és depriment i eixa és justament la imatge que transmet: primerament, les receptes que planteja per deixar enrere la crisi posen en evidència que una bufanda sap fer els números millor que el de Santiago de Compostel·la, però és en qüestions estrictament polítiques on Mariano punxa. I de quina forma.

Així, afirma que si està en la seua mà, fins i tot si el Tribunal Constitucional valida la llei que equipara els drets derivats del matrimoni a les unions de persones del mateix sexe, canviarà el nom per als matrimonis gayers i que ja vorem com ho bateja.

Òbric parèntesi. En este sentit, encara que considere que la jugada no és molt hàbil, he de dir que estic d'acord amb Mariano, perquè si ser gai tenia algun avantatge en l'Europa del segle XXI era justament que no havies de tindre fills ni tampoc família política. Ara, per culpa de ZP, els gais també hem de tindre sogres, cunyats i, fins i tot, gendres i nores. ¿Pero qué invento es éste? Tanque parèntesi.

És, però, quan parla del nostre Molt ecs!Honorable quan Mariano confirma les meues sospites: la seua és una vida miserable. El senyor director d'El País prova a traure alguna declaració de profit del candidat popular a la Moncloa una volta i una altra sense tindre èxit, fins que al remat Mariano ha de quedar en evidència en afirmar: "En Valencia no sé qué personas están imputadas en este momento. Ni siquiera sé si está imputado Camps por el famoso caso de los trajes".

Puc entendre que hem arribat a un punt en el qual la llista de càrrecs del Partit Popular imputats a este país de paella, orxata i coca de llanda siga tan llarga que Mariano haja pogut oblidar algun nom, però si encara no sap si Camps està imputat o no ja em diràs qui hòsties ha de saber-ho.

Com deia, no és fàcil ser Mariano Rajoy.

PS: I, per descomptat, Camps continua imputat.


4 comentaris:

ferran ha dit...

I sobre les ansies privatitzadores, què me dius?

Busca qui t'ha pegat ha dit...

A mi m'entren ganes de privatitzar-lo a ell i deslocalitzar-lo a Ucraïna.

Clidice ha dit...

doncs quan veus algú així amb algú com la Sanxess Camatxo ja ni te cueng el iuiu :(

Jordi V. ha dit...

m'encanten les fotos!

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails