El ninot indultat

Per a sorpresa de propis i estranys, la caiguda lliure de Camps en un món paral·lel en el qual no hi ha rubor ni vergonya va acompanyat d'anuncis de resultats espectaculars per al seu partit en les properes eleccions de maig.

Si s'acompleixen els (pitjors) pronòstics caldrà posar cadires plegables a Les Corts per acomodar tots els diputats que obtindrà el PP, mentre que el PSPV corre el risc d'esdevindre un partit extraparlamentari per obra i gràcia de la lamentable oposició que s'ha dedicat a fer un Jorge Alarte massa encabotat a fer-se una foto amb el Molt ecs!Honorable pactant no sabem ben bé què tot just quan ni Rajoy volia vore un pèl a Camps, el qual semblava un marginat a l'estil Gadafi.

Els auguris (abans coneguts com 'enquestes') anuncien un panorama desolador, ja que el PP podria obtindre més de 60 diputats dels 99 que té la cambra valenciana, a un pas de la majoria qualificada. Esta circumstància i, també, alguna patologia clínica encara no descrita suficientment per la Psiquiatria explicarien l'escalada de declaracions destrellatades de Camps durant els últims mesos i tot el seguit d'intervencions histriòniques i desbocades d'un president que ha deixat de ser persona per passar a ser només una caricatura o una paròdia malaltissa del que se suposa que ha de ser un polític. Talment com un ridícul ninot de falla.

Així, Camps s'ha submergit de ple en l'esperpent i escoltar-lo i vore'l en acció produeix una barreja de vergonya aliena i fàstic i les bogeries que vomita estan carregades d'histrionisme i d'un cert amanerament que em posa els pèls de punta.

A este país d'orxata i fartons hem aconseguit el que semblava impossible: tindre de president un ninot indultat per voluntat popular.