E2011: un compromís de cara a eleccions

Dissabte de matí, en un estat post coitum, vaig assistir a l'acte de presentació dels candidats autonòmics i municipals de la Coalició Compromís per a les eleccions de maig.

L'acte va confirmar el que fa temps que resulta una evidència per a qualsevol que se moleste a seguir la política valenciana, tot i que siga per damunt: que a este país la vertadera alternativa a les polítiques destrellatades i al malgovern que encapçala el Molt ecs!Honorable i el rosari de consellers imputats passa per esta coalició formada per Bloc, Iniciativa i Verds.

Em va sorprendre gratament l'organització de l'acte, que fou dinàmic i professional, com correspon a un partit que aspira a ser clau en molts ajuntaments i a obtindre una considerable representació a les Corts Valencianes.

Si la forma fou correcta, el contingut resultà espectacular, amb els candidats desgranant els principals punts del programa electoral i demostrant que sí que existeixen unes altres polítiques i una altra manera d'entendre la cosa pública a la que el PP i el PSOE valencians ens tenen acostumats i que un discurs encoratjador és el remei perfecte per combatre la desafecció de la ciutadania envers la política i les nostres institucions.

I tot això està molt bé, i tots esperem que Morera, Oltra, Mollà i Pañella obtinguen un resultat excel·lent a les Corts i que els candidats locals, especialment Ribó a València, facen el mateix als respectius ajuntaments, però per a mi el vertader objectiu d'este acte era retrobar-me amb el xic que en l'última convocatòria de Compromís de forma inconscient em va disparar una fletxa directa al cor, i del qual malauradament no vaig trobar ni rastre.

Però, no només sóc optimista pel que fa als resultats de Compromís, i he decidit que durant la llarga precampanya no em perdré cap acte per vore si me'l torne a trobar i també he informat Morera i Oltra perquè estiguen ben atents per si coincideixen amb un xic jove, sobre el metre setanta-cinc, d'uns 25 o 26 anys, amb ulls blaus i més templat que el món: eixe, igual el càrrec que m'han promés, també esta reservat.