dimarts, 11 de gener de 2011

El xou de Mariano i Jorge

 
Qualsevol estaria temptat de considerar que la vida de Rajoy és la d'un pobre desgraciat al qual la fortuna li ha donat l'esquena i que no es mereix que personatges com Álvarez Cascos, un gos de presa de raça asturiana, li amarguen l'existència justament quan havia aconseguit certa pau interna i quan les enquestes li diuen dia rere dia que serà el proper a ocupar la Moncloa.

Òbric parèntesi. Tan miserable resulta l'actuació de Cascos com la dels cuiners d'enquestes d'El InMundo, que sense saber si es presenta o no ja l'han convertit en la llista més votada al Principat. La perversió d'esta enquesta només està a l'alçada de les fílies del director de l'esmentat diari. Tanque parèntesi.

La qüestió, però, és que qui no es consola és perquè no vol, perquè la vida (i la política no n'és una excepció) s'entesta a demostrar que sempre hi ha algú al qual li va pitjor i, en este cas, Jorge Alarte sembla imbatible: ningú és capaç de gestionar pitjor el seu partit.

Si enquesta rere enquesta es posa en evidència que es farà amb els pitjors resultats de la història dels socialistes (?) valencians (??), l'entrada al 2011 l'ha feta no amb el peu esquerre, sinó directament de cul: d'una part, el flamant (perquè està en flames) candidat a l'alcaldia de València Joan Calabuig es dedica a filtrar als mitjans que està repensant-se si encapçalarà o no la llista electoral perquè el col·lectiu local no sembla que estiga recolzant-lo tant com ell voldria; i d'altra part, el fantasma d'Antoni Asunción decideix fer una aparició estel·lar per recriminar que la seua expulsió del partit és una mostra de 'repressió estalinista', alhora que recorda que una demanda judicial contra la direcció del partit derivada d'aquelles fabuloses primàries ha estat admesa a tràmit pel jutjat corresponent.

Igualment lamentable resulta l'intent desesperat de l'ecs!alcalde d'Alaquàs de guanyar certa presència pública amb aquella conversa de cinc minuts que mantingué amb el Molt ecs!Honorable Camps per vore si entre els dos són capaços de llançar a perdre encara més l'estatut valencià.

Però per si tot això fóra poc, Alarte ha decidit enfonsar encara més l'ànim d'aquelles temeràries persones que decideixen anar al cine a passar la vesprada amb un vídeo/plor en el qual pretén justificar perquè no el coneix la societat valenciana (“Soy Jorge Alarte... quizá nunca me hayas visto en Canal 9”) i que amenaça amb provocar suïcidis a les sales de projecció.

Òbric parèntesi. I sembla que no serà l'única aparició d'Alarte abans d'eleccions que ens deixarà amb la boca oberta. Tanque parèntesi.

Al secretari general dels socialistes (?) valencians (??) només li falta per haver encetat un any que només els déus saben com acabarà que la indústria cinematogràfica proteste perquè el seu vídeo buidarà les sales d'espectadors.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails