Fa un parell de setmanes, un article d'El País Semanal sobre la infidelitat tingué gran repercussió i es convertí en el més llegit de l'edició digital del diari.
Jo, encara que tenia l'exemplar imprés a casa, vaig passar de llarg perquè, anem a vore, conec de primera mà els tres papers que es poden interpretar en una infidelitat: el de subjecte actiu: he enganyat; el de subjecte passiu: m'han enganyat; i el de complement: he estat l'altre amb el qual han enganyat, i en més d'una ocasió.
Òbric parèntesi. En totes tres situacions, però, el verb és sempre el mateix. Tanque parèntesi.
curiós que aquesta entrada no tingui cap comentari...
ResponEliminaqui més qui menys no deu voler sentir-s'hi retratat, suposo...
sempre la claves, Martí!
Gràcies Roger. Potser tenen por de fer saltar la llebre :P
ResponElimina