Marta Fernández a la tele: “Elisa, José María, Ángela y Carmen, muchas gracias. Y a ustedes espero verles mañana aquí, en las Mañanas de Cuatro. Ahora les dejamos con Hilario Pino y la última hora en Noticias Cuatro”.
- Quin canal tens posat? -em preguntà la iaia mentre esperàvem mon pare per a dinar.
- El quatre –vaig contestar, perquè la iaia no coneix les cadenes pel nom, sinó pel número del botó que cal prémer.
- Ja deia jo...
- Què deia vosté, si es pot saber?
- Que no era el cinc.
- I com ho ha sabut?
- Perquè esta xica és molt amable i educada i les del cinc semblen... gitanes.
- Iaia!
- És de veres, fill: es passen el dia estralejant.
- Però vosté coneix algun gitano?
- Jo no, però veig les gitanes del mercat.
- Eixes no compten, iaia.
- Per què?
- Perquè tots els venedors del mercat semblen gitanos.
La iaia acluca els ulls i amolla:
- I les filles de Lola Flores compten?
Li torne la mirada aclucada i no em queda un altre remei que admetre:
- Sí, iaia, eixes sí que compten.
* * *
estralejar (v), que deriva d'estral (destral en català de dalt), és la forma dels valencians per referir-se a una situació en la qual hom (i sobretot don) parla molt i exaltadament, però també quan critica, marparla o, senzillament, posa a parir un altre.
Este mot, molt comú al País Valencià i que la iaia gasta sobretot en la frase “No em faces estralejar!”, només el recull el Diccionari català-valencià-balear i, com a curiositat encara més freak, cal dir que els xurros valencians l'han adoptat amb el mateix significat amb la forma estraliar però, en canvi i paradoxalment, alguns pobles de Conca encara conserven la forma valenciana estralejar amb pronúncia castellana, clar.
Ja en parlà, d'estralejar, Josep Lluís, de Saps què vull dir-te?
I mira que n'ets de destraler quan t'hi poses! ;P
ResponEliminaI no es també parlar mal, i molt, d'algú?
ResponEliminaA mi no em guanya ningú a estralejar ;)
ResponEliminaEnric: "parla molt i exaltadament, però també quan critica, marparla o, senzillament, posa a parir un altre".