— Mamà, passa alguna cosa? — No. Per què ho preguntes? — Segur que no passa res? — Segur. — Ok. Bé, me'n vaig. — Sí que passa, fill. — Què passa? — El teu cosí. — El meu cosí? — Sí, el teu cosí. — El meu cosí què, mamà? — El teu cosí se separa.
Vaig guardar un parell de segons de silenci.
— Molt bé. Me'n vaig. — Sembla que no s'entenia amb la dona i mira, no han arribat ni a fer dos anys junts. — Eixes coses passen. Me'n vaig, de veres, que ja faig tard. — Però tu no digues res a ningú, eh? — Res de què? — Del teu cosí. — Va, mamà, a vore si et penses que a algú li interessa la vida del meu cosí.
Òtia, Martí, el teu cosí se separa? Maedéu senyor! Si ja ho deia jo que ixe matrimoni no anava cara a l'aire! Senyor, senyor, quan s'enteren en la falla! :)
Com et pots imaginar, tampoc no m'interessa el cosí, ni la mare, ni l'esposa banyuda... però el nano de la foto... xoooof!
ResponEliminaI agree!, el nano de la foto xoooof xooof
ResponEliminaÒtia, Martí, el teu cosí se separa? Maedéu senyor! Si ja ho deia jo que ixe matrimoni no anava cara a l'aire! Senyor, senyor, quan s'enteren en la falla!
ResponElimina:)
Això de tirar-se el cosí està una miqueta lleig, eh? XD
ResponEliminaei, però conta, conta!
ResponEliminaM'unisc a la petició de Clidice!
ResponElimina