— Mamà, passa alguna cosa?
— No. Per què ho preguntes?
— Segur que no passa res?
— Segur.
— Ok. Bé, me'n vaig.
— Sí que passa, fill.
— Què passa?
— El teu cosí.
— El meu cosí?
— Sí, el teu cosí.
— El meu cosí què, mamà?
— El teu cosí se separa.
Vaig guardar un parell de segons de silenci.
— Molt bé. Me'n vaig.
— Sembla que no s'entenia amb la dona i mira, no han arribat ni a fer dos anys junts.
— Eixes coses passen. Me'n vaig, de veres, que ja faig tard.
— Però tu no digues res a ningú, eh?
— Res de què?
— Del teu cosí.
— Va, mamà, a vore si et penses que a algú li interessa la vida del meu cosí.
6 comentaris:
Com et pots imaginar, tampoc no m'interessa el cosí, ni la mare, ni l'esposa banyuda... però el nano de la foto... xoooof!
I agree!, el nano de la foto xoooof xooof
Òtia, Martí, el teu cosí se separa? Maedéu senyor! Si ja ho deia jo que ixe matrimoni no anava cara a l'aire! Senyor, senyor, quan s'enteren en la falla!
:)
Això de tirar-se el cosí està una miqueta lleig, eh? XD
ei, però conta, conta!
M'unisc a la petició de Clidice!
Publica un comentari a l'entrada