Pàgines

dilluns, 2 d’abril del 2012

4 notes per acomiadar Jorge Alarte


Recorde que poques setmanes després que Alarte es fera amb la nova secretaria del PSOE valencià (això del PSPV és història) vaig tindre una cita amb un membre de la nova direcció nacional socialista.
(...)
Este nou membre de la direcció, com deia, més enllà d'amollar algun detall prou intranscendent sobre la nova tria socialista, em va assegurar, en un moment donat en el qual deixà d'amollar obscenitats durant un minut, que el PSOE d'Alarte guanyaria les properes eleccions autonòmiques i que farien fora de la Generalitat el senyor Camps i el PP valencià.

Esta por d'Alarte a ser identificat com catalanista (sic) cal sumar-la al nou rumb que han donat els socialistes valencians a temes com el de l'aigua i el recolzament a la política de transvasaments i que posa en evidència quina és l'estratègia del PSPV per guanyar les properes eleccions: semblar-se tant al PP per confondre el votant conservador i fer-se amb el vot d'aquells que pensen votar el PP i no saben reconéixer el logotip de la gavina.

Alarte ha decidit enfonsar encara més l'ànim d'aquelles temeràries persones que decideixen anar al cine a passar la vesprada amb un vídeo/plor en el qual pretén justificar perquè no el coneix la societat valenciana (“Soy Jorge Alarte... quizá nunca me hayas visto en Canal 9”) i que amenaça amb provocar suïcidis a les sales de projecció.

Però, mentre a la comunitat atòmica de Madrid Jiménez i Gómez simulen barallar-se per encapçalar la llista electoral, al País Valencià Jorge Alarte ha vist com li eixia al pas el zombi d'Antoni Asunción tot just quan acabava de signar la pau amb la secta, vull dir: el sector, de Ximo Puig. Busca qui t'ha pegat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada