Eurovegas a València

 

Tot el que envolta l'esperpent anomenat Eurovegas (sic) produeix vergonya aliena, començant pel fet que els dos governs més conservadors de la Confederació Ibèrica de Nacions (un disfressat de liberal i l'altre de nacionalista) estiguen competint per vore qui ofereix a l'empresari impulsor del projecte les millors condicions per instal·lar al seu territori una zona franca en la qual no resultaran d'aplicació ni la legislació laboral ni la fiscal ni, tampoc, la de salut pública.

Òbric parèntesi. De fet, encara no se sap si l'euro serà la moneda de curs legal o si Eurovegas tindrà la seua pròpia fàbrica de moneda i paper timbrat. Tanque parèntesi.

Però no només indigna la baixada de pantalons dels govern de Mas i d'Aguirre, ja que també resulta vergonyant que els catalans hagen triat uns terrenys tan a prop de l'aeroport d'El Prat que no permeten que els edificis de casinos i hotels arriben a l'alçada que exigeix el projecte i que el conseller madrileny d'Hisenda porte el nom de Pércival Peter (!!!) Manglano, tot i ser fill de valencians.

Però, també, que algú es crega que este projecte suposarà la creació de dotze milions de llocs de treball i que generarà un volum de negoci de tres mil trilions d'euros.

Òbric un altre parèntesi. Sí, ja sé que m'he inventat les xifres d'ocupació i de benefici que generaria Eurovegas, però també ho ha fet l'empresa promotora i les administracions afectades i ningú no ha protestat. Tanque un altre parèntesi.

Independentment del resultat, com a valencià m'ofén que el promotor del macrocasino no haja barallat la possibilitat d'instal·lar això a casa nostra, ja que el País Valencià té tanta experiència com Madrid i Catalunya a l'hora de malvendre els seus interessos a empresaris estrangers, tal com podria explicar ben bé Ecclestone i el forat negre que la F1 han suposat per al País Valencià.

Jo només sé que amb Camps al Palau de la Generalitat ara l'Eurovegas seria nostre.