De marca

Un dels avantatges d'estar emparellat és poder passar la nit del dissabte a casa sense tindre la sensació de ser un marginat social, sobretot quan divendres has estat més de dotze hores bevent sense parar.

Òbric parèntesi. No tinc perdó (ni edat) per haver escrit la frase que acabe d'escriure. Tanque parèntesi.

Este dissabte, doncs, el fidanzato i jo el vam passar al sofà veient El Gran Debate, l'esperpent transvestit de pretesa seriositat que presenta Jordi González a Telecirco. El programa en qüestió feia un especial titulat “Juntos podemos” (o alguna merda per l'estil) i pretenia tractar els dos assumptes que han monopolitzat l'actualitat gran part del mes d'abril: l'accident del rei a Botswana mentre caçava elefants i l'expropiació d'YPF per part del govern argentí a la petroliera Repsol.

La primera part, dedicada als afers reials, passà sense pena ni glòria i la profunditat del debat era tan superficial que un dels convidats per opinar al respecte era un home que es presentà, senzillament, com “un caçador”. Tal qual.

La segona part, dedicada a la polèmica decisió del govern de Kirchner d'expropiar YPF sense oferir cap contraprestació a la que fins a aquell moment n'havia estat propietària aprofundí, i molt, en el destrellat i el ridícul.

El programà informà de suposades campanyes de boicot als productes del Coño Sur que circulaven per Internet, de les pintades que havia patit un local regentat per guanacos i, també, del bar d'una aldea andalusa que havia penjat un rètol per prohibir l'entrada a argentins. En eixa mateixa línia, van convidar un representant d'ASAJA d'Alacant (!) que demanà, entre moltes altres coses, que es prohibira la importació de llimes argentines i preguntaren al públic, directament, si estava a favor o en contra de boicotejar els productes argentins.

També es va caricaturitzar la Kirchner fins la nàusea i es va suggerir obertament que mantenia una relació amb el viceministre d'Economia argentí, Axel Kicillof (♥), encara que ningú havia gosat a pronunciar el nom de Corinna Zu Sayn-Wittgenstein durant la primer part del programa.

El més lamentable, però, tingué lloc amb l'anunci de la presentació d'una campanya dels canals de Mediaset per recolzar les marques espanyoles que 'triomfem' a l'estranger en col·laboració amb el Foro de Marcas Renombradas Españolas (!) en una mostra perfecta del que Michael Billig batejà com nacionalisme banal. I resultà, efectivament, tan banal que el programà comptà amb una intervenció del vident argentí Octavio Aceves (!) per pronosticar que la fi de la crisi arribarà “en la tardor de 2013, quan la influència de Saturn sobre Europa siga substituïda per la conjunció de Júpiter i Urà”.

Açò, malauradament, només ho arregla Cristina Fernández de Kirchner i, per descomptat, Axel Kicillof (♥).