Un
dels avantatges d'estar emparellat és poder passar la nit del
dissabte a casa sense tindre la sensació de ser un marginat social,
sobretot quan divendres has estat més de dotze hores bevent sense
parar.
Òbric
parèntesi. No tinc perdó (ni edat) per haver escrit la frase que
acabe d'escriure. Tanque parèntesi.
Este
dissabte, doncs, el fidanzato i jo el vam passar al sofà
veient El Gran Debate, l'esperpent transvestit de pretesa
seriositat que presenta Jordi González a Telecirco. El
programa en qüestió feia un especial titulat “Juntos podemos”
(o alguna merda per l'estil) i pretenia tractar els dos assumptes que
han monopolitzat l'actualitat gran part del mes d'abril: l'accident del rei a Botswana mentre caçava elefants i l'expropiació d'YPF per
part del govern argentí a la petroliera Repsol.
La
primera part, dedicada als afers reials, passà sense pena ni glòria
i la profunditat del debat era tan superficial que un
dels convidats per opinar al respecte era un home que es presentà,
senzillament, com “un caçador”. Tal qual.
La
segona part, dedicada a la polèmica decisió del govern de Kirchner
d'expropiar YPF sense oferir cap contraprestació a la que fins a
aquell moment n'havia estat propietària aprofundí, i molt, en el
destrellat i el ridícul.
El
programà informà
de suposades campanyes de boicot als productes del Coño
Sur
que circulaven per Internet, de les pintades que havia patit un local
regentat per guanacos
i, també, del bar d'una aldea andalusa que havia penjat un rètol
per prohibir l'entrada a argentins. En eixa mateixa línia, van
convidar un representant d'ASAJA d'Alacant (!) que demanà, entre
moltes altres coses, que es prohibira la importació de llimes
argentines i preguntaren al públic, directament, si estava a favor o
en contra de boicotejar els productes argentins.
També
es va caricaturitzar la Kirchner fins la nàusea i es va suggerir
obertament que mantenia una relació amb el viceministre d'Economia
argentí, Axel Kicillof (♥),
encara que ningú havia gosat a pronunciar el nom de Corinna Zu
Sayn-Wittgenstein durant la primer part del programa.
El
més lamentable, però, tingué lloc amb l'anunci de la presentació
d'una campanya dels canals de Mediaset per recolzar les marques
espanyoles que 'triomfem' a l'estranger en col·laboració amb el
Foro de Marcas Renombradas Españolas (!) en una mostra perfecta del
que Michael Billig batejà com nacionalisme banal. I resultà,
efectivament, tan banal que el programà comptà amb una intervenció
del vident argentí Octavio Aceves (!) per pronosticar que la fi de
la crisi arribarà “en la tardor de 2013, quan la influència de
Saturn sobre Europa siga substituïda per la conjunció de Júpiter i
Urà”.
Açò,
malauradament, només ho arregla Cristina Fernández de Kirchner i,
per descomptat, Axel Kicillof (♥).
2 comentaris:
Uf! Doncs si es qüestió de Jupiter i Urà ja me quede més tranquil! :)
I lo mes molding seria Paco Porras haguera dit que un tomate ha pronosticat que acabaria al principi de 2013...
Publica un comentari a l'entrada