La llista de la iaia

La iaia porta un parell de setmanes fent-me anar a Consum (llegiu Cònsum) a fer-li la compra. Ella em fa la llista i, després, me la explica per si de cas:

— Mira, encisam i ous no cal que en compres.

— Per això ho ha ratllat?

— Això és. Em compres pa, però del blau.

— No hi ha pa de color blau, iaia.

— Del que va en un paquet de coloret blau, home.

— Pa bimbo, no?

— Sí. Em portes també jamón lloc.

No em moleste ni a contestar.

— Què més?

— Ara, compres també carxofes. Tres o quatre. Més no, que se'm fan malbé.

— Què més.

— Queso, —llig la iaia amb el paperet a la mà, i puntualitza: però del blanc, del que va en potet.

— Amb sal o sense sal?

— És igual, fan el mateix gust. Em portes també un pot de nescafé i un altre de llet de condensada, però normal.

— Normal?

— Sí, que no siga de xocolate.

— Hi ha llet condensada de xocolate?

— Jo no sé a què fa gust, però l'última que vaig comprar no és normal.

I la iaia va a la nevera i me mostra el pot d'una cosa que creu que és llet condensada.

— Iaia, açò no és llet condensada: és dulce de leche.

— I això què és?

Em quede pensant com hòsties li explique a una dona de noranta anys què és el dulce de leche.

— Bé, és una cosa que prenen els argentins...

— Ah no, coxinaês de forasters no cal que me'n portes.