Fa
un parell de setmanes s'ha constatat que a casa d'uns llauradors del
poble es produïa una situació ben particular. Es tracta un
matrimoni d'uns setanta anys que viu en companyia de la filla, la
qual ara fregarà la cinquantena.
Ara
s'ha sabut que la filla no ha eixit de casa des de fa més de quinze
anys o, per ser més exactes, que la filla no ha eixit de la seua
habitació des de fa més de quinze anys. Almenys de dia.
Podria
fer la impressió que es tracta d'un episodi d'agorafòbia, però no
és només això, perquè la dona ix de l'habitació de nit, quan els
seus pares dormen, i passeja nua per casa o, en el millor dels casos,
només amb una camisola. De dia sa mare li fa menjar i li'l deixa a
la porta. La dona no parla ni raona i ha començat a fer només
grunys, i quins són els hàbits d'higiene de senyora enclaustrada
forma part del misteri.
En
vore la llum, però, han transcendit els detalls més escabrosos del
cas: des que la dona decidí no eixir de la seua habitació no ha
deixat que ningú li talle els cabells ni les ungles, de forma que si
al gust de la senyora per passejar nua per casa li afegim una
cabellera que li arriba al cul i, potser, una de les manicures més
particulars del món civilitzat, el quadre resulta completet.
Si
la família ha mantingut esta situació en secret durant tants anys
ha estat una mica per desconeixement i una mica per vergonya, i si
finalment la mare s'ha decidit a buscar ajuda ha estat perquè la
filla s'ha tornat violenta, i els pares, massa majors, ja no
poden suportar més el merder.
Les
autoritats encarregades de resoldre el cas han decidit que es tracta
d'una emergència psiquiàtrica i consideren que cal posar-hi solució
urgentment, però tampoc massa: com la dona només ix de nit, han
determinat que traure-la a la força de l'habitació podria ser
contraproduent i fins i tot perillós, de forma que han decidit
esperar a que la dona realitze una de les seues excursions nocturnes:
en eixe moment els pares tancaran l'habitació per evitar que torne a
entrar-hi i telefonaran a emergències perquè un equip especialitzat
es desplace al domicili dels vells a emportar-se la filla a un
centre, on quedarà internada.
Personalment,
este pla de captura que han ideat els especialistes em genera molts
dubtes i només espere que la senyora no escape: l'únic que falta al
meu veïnat és una dona mig salvatge, vestida només amb una
camisola ronyosa i que fa quinze anys que no entra a una dutxa, que
no s'ha tallat els cabells ni s'ha passat una llimeta per les ungles.
Només
faltava això.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada