Hasta siempre, comandante: l'afer veneçolà

La història veneçolana

Els feliços indígenes d'aquella època que sobrevisqueren a matances com les de Cumaná constituirien el substrat de l'actual població veneçolana, amb el qual s'haurien barrejat les races europees i africanes arribades al continent al llarg dels segles i que explicaria el gran mestissatge dels seus 28 milions d'habitants.

Doncs bé, tot açò ho vinc a dir perquè anit vaig follar amb un mulato caribeny, i la veritat és no sabia ben bé què fer per poder parlar del tema.

Un mos 'chévere'

— Què portes al coll? —em preguntà.

— No res —vaig contestar provant a amagar-me tot i que no sabia què portava al coll.

— Deixa'm vore... —insistí mon pare posant-me sota la llum del menjador.

— Serà un arrap que m'hauré fet sense voler... —vaig amollar per si de cas durant la sessió veneçolana la cosa s'havia descontrolat una miqueta.

Sense paraula

Així, després d'un clau encara etílic, vam procedir a fer la migdiada: em va envoltar amb el seus braços musculats, va apropar el nas al meu clatell i em va besar el coll, de forma que un calfred d'horror va recórrer la meua esquena i em vaig veure obligat a preguntar-me si havia passat alguna cosa sense que me n'haguera adonat, ja que el nivell d'intimitat resultava excessiu.

Una nit massa llarga

— ¿Venezolana? Anda, justamente estas últimas semanas he estado follando con un chico mulato de tu país, pero lo dejamos estar porque, claro, yo sólo quería sexo, no es que sólo me interesara su cuerpo, sabes, porque, a ver, él estaba bueno, pero no pegábamos ni con cola y yo, aunque suene mal, pensaba: seguro que si me ven con él dirán 'mira ese mariquita que está con un chulazo' y claro, eso, cuando tienes un compromiso político como es mi caso, pues queda mal porque se supone que tienes que salir con un profesor o un escritor o alguien con pantalones de pana, ¿sabes?

— Me habías pedido una cerveza, ¿verdad?

La connexió veneçolana

— Será un placer, como siempre. Oye, por cierto, ¿dónde vas de puente? —vaig preguntar.

El veneçolà guardà un silenci massa llarg i finalment amollà:

— Ya te lo diré más adelante, ¿vale?

Em va sorprendre el misteri i vaig preguntar:

— ¿Que ya me lo dirás? Oye, y ahora que lo pienso: ¿tú no tendrás nada que ver con las conexiones de ETA en Venezuela, verdad?

El veneçolà començà a riure i contestà:

— ¡No, hombre, no!

— Que me lo puedes decir, que yo no juzgo a nadie —vaig continuar fent broma.

El veneçolà canvià el to i preguntà:

— ¿Ni siquiera a un terrorista?

Tindre'n o no tindre'n

Després d'una llarga i completíssima sessió de sexe, el veneçolà i jo ens vam quedar al llit nus i ens vam adormir abraçats.

Òbric parèntesi. Al remat resulta que jo tampoc tinc paraula. Tanque parèntesi.

Abans, però, entre carícia i carícia, el meu partenaire me mira amb els ulls negres eixos que té i em preguntà:

— ¿Y tú por qué no tienes novio?

Me'l vaig mirar sorprés i vaig contestar amb un:

— ¿Qué? 
— Sí, que por qué no tienes novio. ¿O es que sí que tienes?