En obrir els ulls el diumenge a migdia vaig tindre la sensació que algú em fotia colps amb un martell al cap i només després d'haver-me empassat una quantitat d'aspirines suficient per foradar-me l'estómac vaig aconseguir ser mitja persona, perquè l'altra mitja la vaig perdre dissabte a un punt indeterminat de la marjal, durant la celebració d'una d'aquelles festes populars en les quals els assistents corren el risc de ser confosos amb gitanos a un campament il·legal als afores de París. O de Badalona.
Tot just quan el martelleig es feu suportable vaig rebre una telefonada del xic veneçolà que havia passat per casa la nit de dijous i que em proposava fer la migdiada junts. No vaig tindre prou forces per rebutjar l'oferta, tot i que encara supurava toxines per cada porus de la pell i el vaig convidar a casa.
Així, després d'un clau encara etílic, vam procedir a fer la migdiada: em va envoltar amb el seus braços musculats, va apropar el nas al meu clatell i em va besar el coll, de forma que un calfred d'horror va recórrer la meua esquena i em vaig veure obligat a preguntar-me si havia passat alguna cosa sense que me n'haguera adonat, ja que el nivell d'intimitat resultava excessiu.
- Espera, que así no estoy cómodo -vaig dir mentre fugia a l'altre extrem del llit.
Però el veneçolà no es va donar per vençut tan ràpidament i se'm tornà a apropar, mirant-me directament als ulls. Em besà i amb el dit, com qui fa relliscar la punta d'un bolígraf sobre el paper, va dibuixar cercles sobre el meu pit, al voltant dels mugrons, mentre m'arraconava i somreia com un beneït.
Vaig tancar els ulls i em vaig dir a mi mateix que no, que no tenia sentit allò que estava pensant i que el que feia el veneçolà només era perquè pensava que a mi em faria gràcia la situació, que els caribenys són així, apegalosos i hiperbòlics en la demostració d'afecte, i que no havia de donar-li més importància.
A la nit però, un missatge de bona nit confirmà les meues sospites i vaig maleir: redéu, no havíem quedat que es tractava exclusivament de sexe?
La gent ja no té paraula.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada