divendres, 17 de setembre de 2010

Un mos 'chévere'



Potser resulta massa gratuït i pretesament escandalós començar a narrar una cita fent referència a les dimensions del membre sexual del meu convidat, tot i que he de confessar que dimecres nit em vaig trobar davant un cas a tindre en consideració.

Segurament seria una demostració evident del que vindria a ser un punt de vista excessivament curt intentar confirmar tots els tòpics que l'imaginari col·lectiu atribueix a la raça mulata caribenya i, per això, provar a extrapolar al llit la fogositat, l'alegria, el sentit del ritme i l'espontaneïtat que se'ls pressuposa podria ser considerat un exercici de mal gust, tot i que dimecres nit vaig gaudir al llit d'un sexe despreocupat i divertit durant gairebé una hora.

Un observador objectiu podria titllar de sensacionalista (en el pitjor sentit del terme) recrear-se en la descripció d'un cos de vora dos metres d'alçada, d'esquena ampla, tors definit i braços llargs i musculats, d'uns llavis gruixuts i d'uns ulls tan negres com dos corbs, però és que durant aquella hora no vaig fer una altra cosa que repassar, entre altres coses amb la mirada, aquell cos, aquella esquena, aquell tors, aquells braços, aquells llavis i aquells ulls una vegada darrere una altra fins que vaig dir prou.

Amb tota probabilitat es podria considerar força ingenu creure que parlava seriosament quan, en acomiadar-nos, em digué allò de 'ha sido un placer y lo pasé chévere' mentre jo em fregava mentalment les mans pensant a repetir, si no fóra perquè hui ha donat senyals de vida sense que ningú les esperara.

Per tot això, i perquè en estos moments de la pel·lícula seria estúpid provar a no resultar gratuït, evident, afectat de mal gust, sensacionalista i un punt ingenu, qui millor que mon pare per recordar-m'ho en vore'm al dia següent:

- Què portes al coll? -em preguntà.
- No res -vaig contestar provant a amagar-me tot i que no sabia què portava al coll.
- Deixa'm vore... -insistí mon pare posant-me sota la llum del menjador.
- Serà un arrap que m'hauré fet sense voler... -vaig amollar per si de cas durant la sessió veneçolana la cosa s'havia descontrolat una miqueta.
- A vore, estigues quiet... -i al segon em deixà estar, s'apartà, em mirà a la cara i digué seriós: fill, portes una blavura al coll. Es pot saber en què estaves pensant?

Em volia morir. Em volia morir allí mateix i just en aquell moment. I em vaig quedar callat.

- Ja tens trenta anys. Se suposa que hi ha coses que no hauries de fer ni tampoc deixar-te fer.

I mentalment vaig donar la raó a mon pare i vaig apuntar 'no follar amb mulatos que mosseguen', però immediatament vaig esborrar aquella frase i la vaig canviar per 'no deixar-me mossegar al coll per mulatos que mosseguen'.

I és que, al remat, de tot s'aprén.

2 comentaris:

Clidice ha dit...

hahahaha :P molt bona conclusió :)

(per cert, quantes esquenes tenia? si, ja ho sé, és lleig corregir, però m'ha fet mal efecte :D)

Busca qui t'ha pegat ha dit...

Corregit: sembla que per culpa del blau no m'ha arribat prou sang al cap i he barrejat les espatlles i l'esquena.

;)

Merci!

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails