La recepta de la paella

 

Fa deu anys que vaig passar el primer cap de setmana a Xeraco, a casa de la meua amiga Nathalie. Després en vindrien molts més, però en tornar d'aquell primer viatge la iaia em va fer seure i em preguntà:

— Va, conta'm, què t'han donat de menjar a aquell terreno?

Li vaig explicar que per primera vegada havia tastat les galeres a la planxa i també la paella mixta i que, encara que en aquella època no menjava massa peix, les dos coses m'havien agradat molt. La iaia, però, va tòrcer el morro i amollà:

— Morralla i paella amb peix?

— Iaia, galeres i pae...

— Mira, si eixes persones no volien que anares t'ho podrien haver dit abans.

Fa un temps que els valencians estem entretinguts discutint sobre què és una paella i què no ho és i el tema, com a conya, fa gràcia si ho fa la iaia o gent enginyosa com els fenòmens de Comunidad de la Paella (responsables de les imatges que il·lustren esta entrada), però, com en tot en esta vida, també cal saber quan deixar-ho estar.