Per ofrenar noves glòries a Ibèria

Ahir em contava un farmacèutic de València que la Generalitat encara els deu dos mesos i mig de 2012 (enguany no han cobrat un cèntim des de febrer) i que la proposta de la Conselleria per posar-se al dia passa per prorratejar les quantitats pendents de l'any passat al llarg d'un període de 24 mesos.

Esta setmana ens han informat, també, que se suposa que la Generalitat pagarà este mes els honoraris dels advocats del torn d'ofici corresponents al quart trimestre de 2012 (!), de forma que només ens deuran sis mesos de feina ja feta: els sis mesos que portem de 2013.

Els impagaments de la Generalitat es traslladen així a professionals que de forma directa o indirecta acabem per finançar la mala gestió que el PPCV ha fet dels comptes públics valencians mentre Fabra col·loca un cuiner d'assessor a Presidència o ha de cancel·lar un contracte públic amb l'entrenador personal encarregat de fer del Molt Honorable una espècie de Churchill valencià.

I mentre (tot) això passa, el partit responsable de la fallida econòmica, però també política i social, del País ens regala iniciatives parlamentàries “de tramitació especial d'urgència” com la que presentà el passat dia tretze per instar la RAE perquè reconega al valencià “la seua categoria de llengua o idioma propi dels valencians”, com si els acadèmics espanyols hagueren dit que el valencià és la llengua que parlen els mongols de Mongòlia.

El text de la Proposició no de Llei comença molt fort: “Després de diverses decenes de milers d'anys de vida durant la prehistòria (...) els valencians comencem a escriure un dels periodos més brillant de l'història d'Espanya” per a entrar de ple en el camp del destrellat: “La parla dels valencians, que part sense dubte de la més profunda prehistòria, s'escriu ya des del segle VI abans de Crist ab el llenguatge ibèric”.

Hi ha qui s'ha afanyat a considerar este deliri ibèric una cortina de fum per distraure l'atenció del personal, però jo trobe que és el resultat d'un exercici prescrit pel metge del diputat Maluenda: “Deixa't de pastilletes, Rafa, que qualsevol dia tindrem un disgust i escriu en un full en blanc el primer que et passe pel cap”.

El metge de Maluenda, però, no comptava amb el fet que el brillant síndic del PPCV, Jorge Bellver, agafaria el text terapèutic redactat per Maluenda i el presentaria a la Mesa de les Corts.