Sis i mig

"No es que les paguemos los estudios, es que les pagamos por estudiar"

Sembla que cada intervenció pública del sinistre-ministre d'Educació està destinada a ser polèmica i a animar les tertúlies i la vida política espanyola, i eixe mèrit cal reconéixer-lo com toca: parlant-ne.

A propòsit dels requisits que la reforma del ministre pretén portar endavant per reduir la despesa en beques (perquè, en definitiva, es tracta d'això, de reduir la despesa pública) ha alçat molta polseguera la idea d'apujar el límit perquè un estudiant puga comptar amb les ajudes estatals: l'alumne no només haurà d'aprovar, sinó que se li exigirà un sis i mig per poder gaudir d'una beca pública.

“La pregunta que hay que hacerse es si ese estudiante que no puede conseguir un 6,5 está bien encaminado o debería estar estudiando otra cosa” afirmà amb una tranquil·litat insultant el ministre durant una entrevista.

Immediatament hi hagué qui recordà que Wert és el pitjor ministre valorat pels ciutadans i que mai ha aprovat en les enquestes d'opinió. De fet, el baròmetre del CIS de febrer li dóna un 1,95 sobre 10 i com a conya està bé, però no és un argument seriós.

Sí que ho és, en canvi, les crítiques que s'han fet al fons de la proposta i que posen en evidència l'atac al principi d'igualtat subjacent en les paraules de Wert: per a un alumne becat no arribar a un sis i mig significa que “no está bien encaminado” i que “debería estar estudiando otra cosa” (en referència, segurament, a un curs de perruqueria), però per a un alumne no becat un sis i mig és més que suficient per passar una assignatura i, en definitiva, obtindre un títol universitari.

Així, a un estudiant que necessite una beca per poder estudiar se li exigirà també un requisit extra que no se li exigeix a un altre que no necessita la beca.

És tot molt normal.