Ahir em contava un
farmacèutic de València que la Generalitat encara els deu dos
mesos i mig de 2012 (enguany no han cobrat un cèntim des de febrer)
i que la proposta de la Conselleria per posar-se al dia passa
per prorratejar les quantitats pendents de l'any passat al llarg d'un
període de 24 mesos.
Esta setmana ens
han informat, també, que se suposa que la Generalitat pagarà este
mes els honoraris dels advocats del torn d'ofici corresponents al
quart trimestre de 2012 (!), de forma que només ens deuran
sis mesos de feina ja feta: els sis mesos que portem de 2013.
Els impagaments de
la Generalitat es traslladen així a professionals que de forma
directa o indirecta acabem per finançar la mala gestió que el PPCV
ha fet dels comptes públics valencians mentre Fabra col·loca un
cuiner d'assessor a Presidència o ha de cancel·lar un contracte
públic amb l'entrenador personal encarregat de fer del Molt Honorable una espècie de Churchill valencià.
I mentre (tot)
això passa, el partit responsable de la fallida econòmica, però
també política i social, del País ens regala iniciatives
parlamentàries “de tramitació especial d'urgència” com la que
presentà el passat dia tretze per instar la RAE perquè reconega al
valencià “la seua categoria de llengua o idioma propi dels valencians”, com si els acadèmics espanyols hagueren dit que el
valencià és la llengua que parlen els mongols de Mongòlia.
El text de la
Proposició no de Llei comença molt fort: “Després de diverses
decenes de milers d'anys de vida durant la prehistòria (...)
els valencians comencem a escriure un dels periodos
més brillant de l'història d'Espanya” per a entrar de ple
en el camp del destrellat: “La parla dels valencians, que part
sense dubte de la més profunda prehistòria, s'escriu ya des
del segle VI abans de Crist ab el llenguatge ibèric”.
Hi ha qui s'ha
afanyat a considerar este deliri ibèric una cortina de fum per
distraure l'atenció del personal, però jo trobe que és el resultat
d'un exercici prescrit pel metge del diputat Maluenda: “Deixa't de pastilletes, Rafa, que qualsevol dia tindrem un disgust i escriu en
un full en blanc el primer que et passe pel cap”.
El metge de
Maluenda, però, no comptava amb el fet que el brillant síndic del
PPCV, Jorge Bellver, agafaria el text terapèutic redactat per
Maluenda i el presentaria a la Mesa de les Corts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada