"No es que
les paguemos los estudios, es que les pagamos por estudiar"
Sembla que cada
intervenció pública del sinistre-ministre d'Educació està
destinada a ser polèmica i a animar les tertúlies i la vida
política espanyola, i eixe mèrit cal reconéixer-lo com toca:
parlant-ne.
A propòsit dels
requisits que la reforma del ministre pretén portar endavant per
reduir la despesa en beques (perquè, en definitiva, es tracta
d'això, de reduir la despesa pública) ha alçat molta polseguera la
idea d'apujar el límit perquè un estudiant puga comptar amb les
ajudes estatals: l'alumne no només haurà d'aprovar, sinó que
se li exigirà un sis i mig per poder gaudir d'una beca pública.
“La pregunta
que hay que hacerse es si ese estudiante que no puede conseguir un
6,5 está bien encaminado o debería estar estudiando otra cosa”
afirmà amb una tranquil·litat insultant el ministre durant una
entrevista.
Immediatament hi
hagué qui recordà que Wert és el pitjor ministre valorat pels
ciutadans i que mai ha aprovat en les enquestes d'opinió. De fet, el
baròmetre del CIS de febrer li dóna un 1,95 sobre 10 i com a conya
està bé, però no és un argument seriós.
Sí que ho és, en
canvi, les crítiques que s'han fet al fons de la proposta i que
posen en evidència l'atac al principi d'igualtat subjacent en les
paraules de Wert: per a un alumne becat no arribar a un sis i mig
significa que “no está bien encaminado” i que “debería estar
estudiando otra cosa” (en referència, segurament, a un curs de
perruqueria), però per a un alumne no becat un sis i mig és més
que suficient per passar una assignatura i, en definitiva, obtindre
un títol universitari.
Així, a un
estudiant que necessite una beca per poder estudiar se li exigirà
també un requisit extra que no se li exigeix a un altre que no
necessita la beca.
És tot molt
normal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada