Estos últims dies
he sabut que si una dona senegalesa es casa amb un congolés, li fa
dos fills, vénen a Espanya a viure com una família feliç i
després, com és normal, es divorcien, els xiquets perden totes les
nacionalitats que podrien haver tingut: Espanya no els reconeix la
seua perquè no són fills d'espanyols; Senegal tampoc no els
reconeix perquè els fills de les dones senegaleses amb estrangers no
són senegalesos; i el Congo no reconeix els fills dels congolesos si
el pare s'ha divorciat i no té la custòdia dels menors.
Tot això ho he
sabut perquè em toca fer-me càrrec d'un procediment que tracta
exactament eixa situació concreta que acabe de descriure i, en
principi, podria ser complicat de resoldre, però la veritat és que
és molt pitjor: després d'haver-li pegat moltes voltes, d'haver
parlat amb l'ambaixada del Congo i d'haver trobat una solució que
passaria per signar un reconeixement pel qual el pare es comprometria
a custodiar els passaports dels xiquets, tot i no tindre la custòdia
dels menors, els clients han decidit que no, que prefereixen que els
xiquets siguen senegalesos.
El meu objectiu
ara, per tant, és parlar amb l'ambaixada de Senegal i provar a
convéncer-los perquè canvien la seua política sobre nacionalitat i
estrangeria i atorguen la nacionalitat no només al fills dels
senegalesos amb estrangeres, sinó també als de les dones
senegaleses amb estrangers.
Com resulta fàcil suposar, estic d'enhorabona: ja tinc el meu primer incident diplomàtic entre mans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada