—Saps
quina m'ha fet t'auela este matí?
Òbric
parèntesi. Si un dinar amb mon pare i la iaia comença amb esta
pregunta, el destrellat només pot anar in crescendo. Tanque
parèntesi.
—Què
ha fet, iaia?
—No
faces cas a ton pare, ma filla, que és un pleitot.
—Calle,
mare. Resulta que, este matí, abans d'anar-me'n a la feina, he
entrat a la seua habitació per vore com estava i dir-li quin dia
era.
—Què
quin dia és hui?
—Hui
és dilluns.
—Sí,
però què té d'especial?
—No
té res d'especial, però cada dia, abans de marxar, entre a vore-la
i li dic “Bon dia, mare. Hui és dilluns” o “Hui és dimarts”
o...
—O
“Hui és dimecres”. Això ho entenc,
però per què ho fas?
—Perquè
últimament la iaia està una miqueta dispersa.
—I
això ajuda?
No
em fa ni puto cas, però la qüestió és que quan he entrat a dir-li
“Bon dia, mare, hui és dilluns”, m'ha fet amb la mà un gest
perquè m'apropera, i quan estava a la vora del llit m'ha dit amb un
filet de veu: “Crec que estic morint-me”.
Em
vaig quedar mirant la iaia, que no donava treva a l'arròs, i comencí
a riure'm:
—I
tu què has fet?
—Jo?
He encés la llum, he comprovat que, efectivament, estava viva i he
marxat a la faena.
—Però
estava morint-se?
—No
crec. He suposat que estava somiant i tampoc li he donat massa
importància.
En
eixe moment la iaia decidí intervindre:
—El
dia que me morga de veres... Eixe dia sí que plorareu!
—Sí,
iaia, quan se morga de veres plorarem molt, però fins que arribe eixe dia
faça el favor i no genere falses expectatives.
A
casa hem decidit perdre el respecte a tot.
Bravo!! És la reina del drama.
ResponEliminaHahahah! Aquesta gent que es mor dia si dia també son els que més duren ;)
ResponElimina