Un euro menys

Ahir van picar la porta del despatx a mitja vesprada i en obrir em vaig trobar amb la propietària dels recreatius on anava d'adolescent:

—Ai, Martinet, que major i que guapo estàs.

Vaig alçar una cella.

—Volia preguntar-te una cosa... tens faena per a mi? De secretària, per exemple.

Vaig contestar que no, que estava bé com estava i que ho sentia molt, però que no necessitava una secretària.

—I de dona de la neteja? Qui ve a netejar-te el despatx?

Vaig contestar que ja tenia una persona que ho feia, però em negava a donar massa detalls.

—I estàs content amb ella? Espera, no contestes. Dis-me a quant et cobra l'hora i jo t'ho faré per un euro menys.

La recuperació econòmica continua esclatant-nos en la puta cara.