Sona
el telèfon:
—Diga'm.
—Buenas
tardes, pregunto por MR, abogado.
—Sí,
soy yo.
—Mira,
soy LL, compañera, llevamos un caso del turno de oficio en
Picassent. Tu cliente es AL.
—Encantado,
dime.
És
molt normal que els advocats contraris ens posem en contacte l'un amb
l'altre per provar a reconduir els temes civils, sobretot els de
família, com és el cas que ens ocupa.
—Mira,
es que veo que has contestado a la demanda en valenciano y yo no lo
hablo ni lo leo. Entonces, me gustaría que presentaras una
traducción en español en el juzgado para que no me genere
indefensión (sic).
Em
quede flipat, però conteste:
—Como
sabrás, la Ley Orgánica del Poder Judicial y la Ley de
Enjuicimiento Civil, entre otras muchas disposiciones, me permiten
hacerlo. Si quieres una traducción, se lo pides al juzgado y que
ellos decidan.
—Ya,
Martí, pero es que veo que hablas perfectamente castellano. Debo
suponer entonces que esto lo haces porque eres un nacionalista
exacerbado.
Note
com se m'encén la cara i les orelles se'm posen roges, però em
mossegue la llengua:
—Voy
a colgar. Adiós.
Indignadissím
per la situació creada, busque el nom de la companya en la guia
col·legial i comprove que està col·legiada a València des de
1977, abans que jo nasquera!, i que té el despatx al carrer Ciril
Amorós, per la qual entenc que quan em va dir que “no leo ni
entiendo el valenciano” és perquè no li ix de la figa o és
retardada mental.
La
pregunta ara és: li presente una queixa en el Col·legi d'Advocats o
encara acabaran expedientant-me a mi?
* * *
Altres
posts sobre el tema del “nacionalismo exacerbado” ací.
Pots intentar-ho amb Català, Mallorquí i Lapao.
ResponEliminaQue ràpid que us crispeu els nacionalistas exacerbados, tu! :)
ResponEliminaGràcies pel consell, Joan! ;)
ResponEliminaSí, senyor Macip. A "exacerbado" no em guanya ningú.
Ja tardes en presentar una queixa en el col.legi d‘advocats. la cara dura però la figa, la té que tindre com un cabàs. Ella sí que és una nazionalista exacerbada.
ResponElimina