Fa
uns mesos Pablemos va demandar Esperanza Aguirre per haver-los acusat
de connivència amb el terrorisme. El dia previst per a l'acte de
conciliació tocà suspendre les actuacions judicials perquè Juan
Carlos Monedero no es va presentar davant el jutge degudament
acreditat.
A
l'eixida dels jutjats, però, va declarar: «Es
lo que suelen hacer los partidos de la casta, que en vez de ir al
corazón de las cosas utilizan cualquier argucia legal no para
impedir los procedimientos, sino para retrasarlos» donant
a entendre que la falta de representació processal d'una de les
parts era imputable, justament, a l'altra.
Açò
ho dic perquè este cap de setmana Pablemos ha celebrat a València
un gran acte preelectoral i he pogut llegir moltes crítiques perquè
els capitostos del partit (Errejón i el mateix Pablemos) no feren
cap al·lusió a la realitat política valenciana i que es van marcar
discursos en clau estrictament estatal.
Sorprén
que sorprenga, realment, que algú se n'adone ara que el discurs de
Pablemos és (i serà) únicament només en clau estatal i que allò
que es diu a València val per a Càdis o Saragossa, encara que crec
que això no és necessàriament criticable.
L'abstracció
de les proclames i les generalitzacions no són involuntàries en el
discurs de Pablemos, perquè quan esperes arreplegar el vot d'un
espectre tan ample de l'electorat no tens un altre remei que diluir
la ideologia i provar a acontentar el màxim nombre de votants.
Òbric
parèntesi. Esta necessitat resulta encara més imperiosa quan no
tens res palpable per a oferir a l'electorat perquè ni has governat
ni has fet oposició a cap lloc. Tanque parèntesi.
Per
això, no entenc les crítiques a les quals feia referència més
amunt i pel que a mi respecta, m'és igual si Pablemos utilitza o no
el valencià en la retolació dels actes, si els seus líders parlen
de País Valencià o de Comunidad Valenciana, si tenen alguna idea de
la realitat social del nostre país o si sona Al
vent
o un fado en acabar els seus actes públics, perquè personalment
m'acontentaré si d'ací a eleccions aconsegueixen elevar el seu
discurs i deixar de provocar vergonya aliena.
.