dimarts, 22 de març de 2011

No a la guerra?

 
Si m'agrada formar-me una opinió sobre els temes d'actualitat i especialment sobre els més polèmics no és per un compromís intel·lectual amb el món que ens ha tocat viure, sinó perquè una volta he estat capaç de fixar un punt de vista puc passar a defensar el contrari depenent de les circumstàncies.

I justament això voldria que em passara en relació a l'ofensiva d'Occident contra Líbia, però el problema és que encara no sé si estic completament a favor o completament en contra.

He de reconéixer, però, que sobre esta nova guerra (i sobre les guerres en general) només tinc unes poques coses clares: que l'ús de la violència ha de ser sempre l'últim recurs; que en qualsevol cas ha de respectar-se la legalitat internacional; que un estat (o un grup d'estats) només hauria d'atacar un altre per provar a defensar la població civil i sempre amb proporcionalitat i sota el mandat i la supervisió de les institucions internacionals; i que en cap cas hauria d'autoritzar-se l'ocupació del país.

Però, com he dit, encara no no tinc gens clar si estic a favor o en contra de l'atac.

També sóc de l'opinió, d'altra banda, que Europa no pot romandre impassible davant la massacre de civils per part d'un bizarríssim dictador farcit de bòtox, encara que els que ara s'indignen i justifiquen les accions militars siguen els mateixos que han obert les portes de les nostres democràcies a este dictador, li hagen permés tindre comptes bancaris i propietats a Europa i, a canvi de barrils de petroli, li hagen subministrat totes les armes amb les quals fins fa dos dies (i potser encara hui) assassinava civils libis.

Però no estic convençut del tot i no sé si posicionar-me a favor o en contra de la intervenció militar.

Els fets objectius, però, apunten en una mateixa direcció: esta guerra està més que justificada i ha estat l'últim recurs per parar els peus al pertorbat Gadafi però, malgrat tot, la paraula guerra continua resultant-me massa inquietant.

Crec, en definitiva, que si no em manifeste completament a favor és justament per això, per una qüestió semàntica.

6 comentaris:

Clidice ha dit...

Fes-me puesto a la cadira i demana'm un gintònic per a mi. Porto dos dies sentint-me fatal perquè no sé si he d'estar a favor o en contra (fatal jo, al món l'importa un rave). Veus? els de dretes són més feliços perquè no els tenen aquests problemes? casumlaputadorus!

Busca qui t'ha pegat ha dit...

Tora la raó, estimada. He escoltat la intervenció de Rajoy al Congrés i per a ell es tractava només d'un altre tràmit... qui tinguera la consciència de la dreta...

JS ha dit...

Hi ha la tendència, en el nostre malaurat estat, de confondre l'eix dreta-esquerra amb el feixista-comunista.

L'altre dia vàrem assistir a un estiravot d'un PPero i un frikiverd sobre això: http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2011/03/boada_al_pp_el_seu_president_assassinava_gent_64961.php
La dreta i l'esquerra es diferencien bàsicament en el concepte econòmic (si s'ha d'incentivar les empreses perquè produeixin i creïn riquesa i ocupació) o s'ha de desincentivar els ciutadans inflant-los a prestacions. Però no té res a veure amb el passat franquista/feixista-feixistoide d'alguns.

Vaja, que des del punt oposat al vostre, tinc el mateix dilema. I per sobre de tot: no a cap guerra!

JS ha dit...

Ui, l'enllaç no surt bé!

L'artista abans conegut com Subal Quinina ha dit...

doncs jo sçi que estic a favor d'aquesta guerra. I és cert: els nostres governs han estat fent negoci amb aquest cràpula, i en fan, i en continuaran fent amb el cràpula següent. Que ara es dediquin a destruir l'armament que li han venut ho trobo bé. Li han venut armes i ara les volen destruir. Òptim hagués estat que no li haguessin venut, òbviament. Contra males de mierda remedios de mierda.

Reflexió: si algú hagués bombardejat les columnes franquistes que estaven a punt d'entrar a Madrid o Barcelona o durant la batalla de l'Ebre, jo hagués sortit al carrer a celebrar-ho.

Carles ha dit...

Com tu no tinc veig del tot clar que opinar sobre el tema, però estàs segur que Gaddaffi ataca civils? grups d'homes armats fins a les dents poden ser considerats civils? les manifestacions a Tuníssia eren pacifiques, a Egipste no eren del tot pacífiques però eren civils desarmats, però el rebels de Líbia no tenen res de civils des del moment que van amb armes de foc.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails