El principal interrogant que hui ens planteja el 20N no és qui guanyarà les eleccions, sinó saber si Rubalcaba superarà la barrera psicològica i psicotròpica dels 120 diputats al Congrés i si el PSOE serà capaç de mantindre's com la força més votada almenys a una província de la Confederació Ibèrica de Nacions.
Òbric parèntesi. O almenys a algun poble. Tanque parèntesi.
Òbric parèntesi. O almenys a algun poble. Tanque parèntesi.
Tot el món dóna per fet, per tant, que serà Mariano Rajoy l'encarregat de formar govern a partir del 20N (probablement amb majoria absoluta) i que els resultats del PSOE es preveuen catastròfics. Molt catastròfics.
Així, l'interés d'estes properes eleccions cal buscar-lo en la resta de partits: Obtindrà més diputats CiU que el PSC? Repetirà Bildu l'èxit de les locals a Euskadi i podrà fer grup parlamentari propi? Esquerra serà capaç de mantindre encara que siga un diputat? Arreplegarà IU part del vot descontent socialista? El partit d'Álvarez Cascos es presentarà finalment per Madrid? Aconseguirà Equo representació al Congrés? Es dispararà el resultat dels regionalistes madrilenys d'UPyD?
Al País Valencià la precampanya va a ralentí i la gran qüestió és saber quants diputats perdrà l'antic PSPV i si Compromís aconseguirà representació a Madrid. En eixe sentit, la coalició de Bloc, Iniciativa i Verds encara ha de determinar si concorrerà amb Equo, hipòtesi més que raonable (i recomanable).
Així, Iniciativa ja ha proclamat de facto Isaura Navarro candidata al Congrés per València i el Bloc oficiarà la seua aposta el proper 24 de setembre. Els principals noms que es barallen són Diego Gómez -regidor a Alzira i ecs!president d'Escola Valenciana- i l'ecs!alcalde de Sueca Joan Baldoví. També han sonat alguns noms femenins, però estos dos homes són els que tenen més possibilitats, especialment Gómez, tot i que no està afiliat al Bloc.
Independentment de com quede la candidatura, és innegable que Compromís fa front a estes eleccions amb tot de cara: l'èxit de la coalició en les autonòmiques encara és molt recent; les dues enquestes que s'ha fet públiques, una de la La Razón i una altra encarregada pels socialistes, atorguen a la coalició entre 2 y 3 diputats a Madrid; l'obligació d'arreplegar els avals que exigeix la Llei Electoral servirà per mobilitzar les bases i per tindre més repercussió; i, finalment i si el calendari previst es manté, en plena campanya electoral podrien coincidir als jutjats Mònica Oltra i l'ecs!Molt ecs!Honorable Camps, la primera acusada de desobediència durant els enderrocs del Cabanyal i el segon acusat de suborn en la trama Gürtel. Espectacle assegurat, doncs.
Així, a tots els interrogants que el 20N ens deixa damunt la taula caldrà afegir-ne un altre: tornarà a triomfar Compromís estes eleccions? I també, per descomptat i en cas que es confirme la candidatura d'UPyD per València: Toni Cantó ens farà vomitar de ràbia?
M'encanta que hagis tornat, així puc tornar a gaudir d'aquestes fotos que em posen TAN burro!
ResponEliminaah sí, i la xerrameca esta, també... ;-)
Benvolgut anònim, m'agrada que et posen tan burro les meues xerrameques... ah, i les fotos també.
ResponElimina;P
Pel què a mi respecta, tan sols dic que faré el possible (que és poc) perquè CiU no tingui més diputats que els PSC. Sona malament, però és que la cosa està molt negra. Si guanya la suma PP+CiU estic per empadronar-me al Tadjikhistan. També deuen governar els fatxes, però com a mínim no els entendré.
ResponEliminaPuc avançar-te que el cap de llista de Compromís sera Baldoví qui com la resta de noms que han sonat no sumen res al que ja aporta la marca Compromís. Si haguéren fet unes primàries obertes a tota la ciutadania haguérem eixit guanyant tots, inclús la direcció del Bloc qui al remat va a acabar tragar-se un candidat que no és de la seua corda. Coses de la política.
ResponEliminaTadjikhistan, Lluís, sembla una bona destinació ;)
ResponEliminaBeninformat: potser tens part de raó. No obstant, demà dine, entre altres, amb Baldoví i amb Gómez. Els preguntaré què en pensen.
:P