dilluns, 11 de juliol del 2011

Candidat Rubalcaba

No sé si ha estat per la calor, perquè el meu veïnet d'enfront ha decidit traure's la samarreta per a estar per casa o perquè he passat la meitat del cap de setmana en estat d'intoxicació i l'altra meitat a la platja, però el fet és que la proclamació de Rubalcaba com a candidat socialista per a les eleccions Generals de l'any que ve no m'ha interessat ni tan sols mínimament.

El fet que Chacón renunciara en el seu moment a concórrer a les primàries socialistes en benefici d'una suposada pau interna i d'un únic candidat suposava, de facto, l'assumpció de la derrota per part del PSOE i un intent desesperat per salvar els mobles, però també feia que l'horitzó socialista fóra encara més gris del que ja era.

Òbric parèntesi. Per salvar els mobles els socialistes entenen no abaixar dels 120 diputats al Congrés. Tanque parèntesi.

El PSOE ens pren per idiotes si pretén fer-nos creure que Rubalcaba representa la més mínima renovació, però se'ns pixa directament a sobre quan anuncia unes mesures que aplicaria només a partir de les properes eleccions quan, de fet, el Govern que acaba d'abandonar El Químic podria aplicar-les ara mateix i no només no ho fa, sinó que practica tot el contrari.

Tot això, però, amb una escenografia cuidada, un compte de twitter gestionat per una empresa de comunicació i una hiperactiva Elena Valenciano encarregada de la campanya per provar a convéncer-nos que el PSOE té alguna possibilitat de guanyar les eleccions si les xifres d'atur continuen abaixant o si ETA anuncia l'abandó definitiu de les armes este mateix estiu.

Però si el PSOE té, en definitiva, alguna possibilitat de guanyar les eleccions és, sobretot, perquè no podem oblidar que el principal rival de Rubalcaba és Mariano Rajoy, i això sempre és un avantatge fins i tot quan el primer que fas com a candidat és burlar-te del teu electorat.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails