El Mundo, la COPE, Libertad Digital i alguns programes de Telecinco recolzen el manifest, demanen signatures i alerten qualsevol disposat a perdre el temps de com el castellà està en perill allí on es parlen unes altres llengües, i apunten, sobretot, a Catalunya, a Euskadi i a Galícia.
Algú podria pensar que els valencians castellanoparlants són una miqueta retardats i que potser no tenen prou amb vint o trenta anys d'immersió lingüística i que per aprendre una llengua necessiten més temps. Encara més temps, vull dir.
Tot començà perquè la novia manxega d'un amic està començant a aprendre a parlar valencià, i un amic dels meus amics inicià un discurs secessionista tan psicotròpic que en un moment donat vaig dubtar si estava en 2010 o en 1985.
Sí, groc és amarillo
- ¿Groc es amarillo?
Sí, groc és amarillo
- ¿Groc es amarillo?
- És que parle castellà amb la meua filla, -digué amb naturalitat i afegí: si no t’importa, podem continuar la reunió en castellà?
Els primers a fer-se ressò de la recomanació de l'AVL han estat Alfonso Ruc, president de la Diputació de València, alcalde de Xàtiva i alter ego d'Arévalo quan té un micròfon davant, i Juan Cotino, conseller (espiritual) de Camps i memocristià ultraortodox al qual els rumors sobre la seua vida privada situen més a prop de Berlusconi que d'un polític de veritat.
Però com a este país les coses sempre poden fer un pas més enllà i esdevenir encara més infames, el nostre pare favorit ha decidit aprofitar que a la ciutat de València este divendres era festiu per fer una excursió a Madrid (Villa y Corte), passar per Ikea a comprar un parell de cadires de nom impronunciable i continuar amb el destrellat fent que la seua criatura, de nom Natalia i matriculada al col·legi Sánchez (sic) Guarner, llegira una carta adreçada al ministre d'Educació en la qual, després de reclamar 'los sobresalientes que me han robado', demana que 'el pacto de educación dé los mismos derechos a todos los niños españoles'.
Personalment estic a favor de la normalització de l'ús del valencià en qualsevol àmbit, però no em preocupa, ni de lluny, quina és la llengua que els capellans i bisbes utilitzen per fer misses ni homilies ni, molt menys, per recordar els seus fidels que l'avortament és un pecat, que el matrimoni és un sagrament que només poden contraure un home i una dona, que el Papa és infal·lible (o era inefable?) i que un colom és capaç de prenyar una verge sense trencar-li l'himen.
Esta paia cultiva i alimenta, sense rastre de mirament, l'animadversió mesetària contra tot allò que no siga espanyol (en el pitjor sentit de la paraula) i ho maquilla amb una base de suposat progressisme alhora que recolza els moviments espanyolistes contra el català a les Illes i contra el gallec a Galícia.
Em va deixar descol·locat i per un moment vaig pensar que la Fiscal -funcionària pública, no ho oblidem- estava fent conya, però quan continuà em va deixar ben clar que parlava seriosament i que se sentia ofesa en vore's obligada a llegir els meus escrits en valencià.
Cap dels dos ens considerem nacionalistes i tant ella com jo afirmem rotundament que les llengües no poden tindre drets i que, per tant, els drets lingüístics només poden exercir-los els ciutadans, de forma que, per exemple, no es pot imposar a ningú una llengua determinada a cap àmbit privat de la seua vida i que en l'exercici públic de la mateixa s'ha de respectar la lliure elecció de cada ciutadà.
Sembla que, primer el Tribunal Constitucional i ara el Suprem, pretenen que este model d'anormalitat lingüística a la valenciana s'impose a Catalunya, un territori en el qual la immersió lingüística a l'ensenyament, malgrat tot i a pesar de les mentides d'uns quants, ha donat els seus fruits i ha garantit que el català es convertisca en un element d'integració social.
A la Confederació Ibèrica de Nacions existeixen diferents models lingüístics a l'educació, i uns funcionen millor que els altres, però tots continuen garantint que milers d'estudiants acaben els seus estudis sense tindre un coneixement suficient d'una de les dos llengües oficials. Però, curiosament, esta llengua mai és el castellà.