De tant en tant el nacionalisme valencià més beat (que també en tenim) demana que l'Església respecte i promoga l'ús del valencià en les seues manifestacions públiques i en eixe sentit em trobe al Pica'm amb un article de Fernando Villalonga publicat originàriament al Levante en el qual, sota el format de carta oberta a un tal monsenyor Ravasi i al qual es tracta d'Excelencia Reverendísima (busca qui t'ha pegat!), l'autor fa una mena de resum del menyspreu que la jerarquia eclesiàstica valenciana ha practicat envers la llengua pròpia d'este País de paella, d'orxata i de fartons i que acaba amb una mena de lleuger advertiment: “Yo coincidiré en Montserrat los próximos 24 y 25 de abril con el cardenal Tarsizio Bertone y si tengo ocasión le contaré mi impresión sobre la Iglesia valenciana”.
El que Villalonga amenaça amb comentar a Bertone és que al nostre País la seua església ignora l'existència del valencià en la pràctica del culte i en la publicació dels textos religiosos, com si fóra ja no dic el principal sinó un dels problemes que l'actual Església catòlica i els mateixos valencians, independentment de si creiem o no en algun ídol o divinitat, tenim pendent de resoldre.
Personalment estic a favor de la normalització de l'ús del valencià en qualsevol àmbit, però no em preocupa, ni de lluny, quina és la llengua que els capellans i bisbes utilitzen per fer misses ni homilies ni, molt menys, per recordar els seus fidels que l'avortament és un pecat, que el matrimoni és un sagrament que només poden contraure un home i una dona, que el Papa és infal·lible (o era inefable?) i que un colom és capaç de prenyar una verge sense trencar-li l'himen.
Per mi com si volen fer-ho en castellà, en turc o, millor encara, en llatí, ja que així als fidels els resultarà encara més complicat entendre les barbaritats que des dels púlpits amollen cada diumenge i festes de guardar.
Si jo tinguera l'oportunitat de Villalonga de coincidir “en Montserrat los próximos 24 y 25 de abril con el cardenal Tarsizio Bertone” no perdria ni un segon en contar-li “mi impresión sobre la Iglesia valenciana” ni en demanar-li bíblies i pamflets reaccionaris en valencià i li exigiria explicacions sobre els casos d'abusos a menors protagonitzats per capellans i bisbes arreu del món i, sobretot, per les seues darreres paraules sobre el tema: “Muchos psicólogos y muchos psiquiatras han demostrado que no hay relación entre celibato y pedofilia, pero muchos otros han demostrado, me han dicho recientemente, que hay relación entre homosexualidad y pedofilia”.
Tal qual.
I és que des del meu punt de vista no suposa cap avanç en la normalització lingüística d'este pobre País que un rector lladre eixe destrellat, posem per cas, a la suecana parròquia de la mare de Déu de Fàtima.
I si ho fan, que almenys siga en llatí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada