dijous, 3 de desembre de 2009

De cubs i 'cubos'

És curiós que els castellans es referisquen al poal amb el mot 'cubo', ja que este objecte té forma de qualsevol cosa tret de cub. O de 'cubo'.

Este fet, però, té una explicació senzilla, i no és perquè els castellanoparlants no hagen assolit uns mínims coneixements de geometria per poder moure's pel món o, el que és el mateix, per a parlar amb propietat, sinó perquè en castellà el 'cubo' (geomètric) deriva del llatí cubus, mentre que el 'cubo' (de fregar, per exemple) deriva de 'cuba', i este del llatí cupa.

L'origen etimològic diferent, doncs, resol este interrogant que segur que ha torturat generacions i generacions durant moltes nits d'insomni.

L'etimologia, com resulta palés, és la nostra amiga.

El meu xurret, en canvi, no fa ús de 'cubo' per referir-se al nostre poal sinó que empra el mot 'pozal', derivat de 'pozo', igual que el nostre poal deriva de pou.

Esta no és, però, la única coincidència etimològica que ens uneix al meu xic i a servidor, ja que, de la mateixa forma, el meu xurret es refereix a les trenilles de les sabates no amb el castellà estàndard 'cordones' (del francés cordon), sinó amb el mot 'trencillas'. Com resulta obvi, els diminutius de trena i de 'trenza' deriven del llatí trina, que significa triple, segons el Grec, en al·lusió als tres feixos de cabell entreteixits que formen una trena.

Però més impressionant (sí: encara!) és la forma que té el meu xic per referir-se al torcamans, ja que no fa ús de les formes més comunes, com ara 'paño' o 'trapo', sinó d'un mot veritablement sorprenent: el 'cernadero', derivat de 'cernada', que ve del llatí cinis, cineris (cendra) i que la RAE defineix com el 'lienzo grueso que se ponía en el cesto o coladero sobre toda la ropa, para que, echando sobre él la lejía, pasase a la ropa solo el agua con las sales que llevaba en disolución deteniéndose en él la cernada'.

Tot plegat, no és meravellós?



A la imatge, un detall del Kursaal de Moneo, els cubs de Donosti.

2 comentaris:

David ha dit...

Impressionant, m'has deixat bocabadat.

Tomás ha dit...

Els parlars xurros tenen una base lèxica aragonesa important i comparteixen moltes solucions lèxiques amb el català, és allò que anomenen orientalismes. Adhuc moltes de les divergències lèxiques entre el català i el valencià tenen lloc per la important influència de l'aragonés en el valencià. Ah, jo també soc xurro.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails